Hola!

Demanar-se, com fa El País, si el powerpoint ens torna més tontos o no pot ser útil per guanyar lectors, però amaga una mica el fons de la qüestió, que és sino estem perdent la capacitat de redactar, de crear i mantenir un discurs. El powerpoint pot ser el símptoma (espectacular, però simptoma ), però no és el causant del mal. Com a molt, el pot agreujar. Sí que és veritat que hi ha moltes xerrades o exposicions que no son més que repeticions del que es diu a les diapositives, i que hi ha vegades que no aporten res. ...

Fa dos dies parlava de l’especialització de continguts, o de marques específiques suportades per capçaleres de diaris importants, com a vies possibles perquè els diaris de paper sobrevisquin en aquest món saturat d’informació però mancat, alhora, de coneixement. Avui m’assabento, via l’escacc, que The Independent llençarà en breu un nou diari de qualitat a 20 penics, complementari del principal i amb continguts de qualitat: serà interessant seguir aquesta aposta, veure com funciona i com respon el públic, què n’esperen els editors i quins marges s’han marcat, si és un pilot per una transformació mes profunda del diari matriu o bé una capçalera que evolucionarà amb sentit propi. ...

Que els antics diaris de paper encara no han entès el món digital és un fet. O potser es podria matisar una mica més i indicar que el que no han entès és l’actual món digital: la immediatesa i disponibilitat de informació (o hauríem de dir-li dades+successos?) tothora fa que la versió digital d’un diari de paper hagi de donar quelcom més que les dades pures i dures: aquestes es poden trobar a molts llocs, i més, quan moltes vegades això va de la mà d’una baixa en la qualitat de la redacció de la notícia. ...

Que a un de cada quatre catalans li sigui igual viure en una dictadura que en una democràcia no és només una falta del nostre sistema democràtic, és un error com a poble i un greu problema d’amnèsia. Tan adormits estem?

Què diferencia a l’entès del xerrameca? L’entès és aquella persona que t’avança per on aniran els trets, o perquè algunes coses són com són, o fins i tot et dóna noves visions del que hi ha i del que es cou. Sentir algú que sap explicar-se així és un plaer: sembla que et faci participar de la seva saviesa, del seu coneixement. Últimament he pogut escoltar un parell de xerrades, i el que em meravella és la capacitat d’aquestes persones de transmetre allò que t’estan explicant, i, sobretot, de fer-lo creïble. Però com el fa creïble, com li dóna veracitat al seu discurs? Què el fa guanyar la teva confiança, què hi ha de més que unes frases ben ordenades o un discurs ben construït? Què diferencia, doncs, l’entès del xerrameca? ...

Interessant explicació a l’Avui sobre el cartell que va fer Joan Miró el 1977 per reclamar l’estatut. Ben bé li cal una segona mirada, perquè diu més del que sembla.

Leo que la ley antidescargas sigue su camino, superando trabas, dentro del marco de la Ley de Economía Sostenible. Qué le vamos a hacer, no? Lo que no me queda claro és a quién sostiene la ley ésa.

Facebook està fora de servei: implicarà això un baby boom d’aqui uns mesos? Twitter guanyarà adeptes? O es una cortina de fum del govern per distreure’ns? Un atac de hackers malvats xinesos o russos? Algú ha tancat l’interruptor que no tocava?

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa. I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment: ...

Cada vegada es veuen més pantalles panoràmiques per als ordinadors, i la informació sembla que es distribueix en format horitzontal. D’altra banda, però, estem acostumats a treballar en paper amb uns formats més aviat verticals: quan escribim en un paper, o un llibre, o els diaris, tot acostuma a tenir més aviat un format vertical. Els programes lligats a documents, com els processadors de text, o els visors de pdf, també prioritzen el format vertical, i en canvi aquesta feina la fem sobre pantalles amb format més aviat horitzontal, que només et deixen veure part del document (perquè per treballar a plana sencera o tens bona vista o un monitor ben gran…) ...