Hola!

Un article de la revista Time explora quins camins poden seguir les grans cases d’enregistrament per fer front a la baixada de vendes: nous models de distribució, venda on-line, suscripcions, valors afegits, multimèdia, seguir les línies d’iTunes o Spotify… És interessant veure que hi ha idees per intentar renovar el model econòmic més enllà del recurs a la pataleta o les tècniques estil SGAE, però la clau està en saber reconèixer que no es poden aplicar les regles del món analògic, basat en suports físics (escassetat de recuros), al món digital, distribuït i fàcilment reproduïble per naturalesa pròpia. ...

Dissabte vaig anar a veure un amic que corria l’Ironcat, un triatló de categoria Ironman que es corre cada any a L’Ampolla. És una prova duríssima: 3.8 km nedant, 180 km en bicicleta i 42 km més corrent, un darrera l’altre i sense parar. Però, tot i haver-hi classificacions i temps màxims, no vaig trobar que fos una competició en el sentit tradicional: corres contra tu mateix, no contra els altres. Corres i t’esforces i t’has de superar a tu mateix, al teu cansament, al teu cos, a l’abatiment, al no puc més. I son els altres atletes els que t’animen i als que tu animes, hi ha una estranya companyonia, un anar encoratjant-se continuament cada vegada que et creues, perquè tots saben el que es pateix i el que has patit per arribar allà, i vols que tothom arribi al final. ...

A El País, sobre el cotxe bomba de Nova York, diuen: Cada acto de la vida cotidiana empieza a ser heroico aquí. Ir al teatro un sábado por la noche se ha hecho tan arriesgado como una jornada en Kabul. S’ha passat una mica el redactor. Que hi pugui haver por, fins i tot psicosi en alguns moments, sí. Però no és comparable, ni de lluny. Redactem notícies i expliquem bé els fets, que ho agrairem. I guardem-nos comentaris de tertúlia barata. ...

Acabo de llegir la trilogía “El corazón del Imperio” de Bryan Talbot. Si us agrada Steamboy o Howl moving castle, per posar uns exemples, i també li trobeu un què a Moebius, potser aquest també us agradarà: un còmic steampunk amb un toc de l’univers oníric de Moebius, ric en detalls i matissos. Molt més que dibuixos, com els grans còmics.

La gent de Webmonkey es demanen a Twitter si pagaries 3 dòlars per una aplicació Twitter que no deixés passar els tweets patrocinats. Jo segurament els pagaria, si no vull desvirtuar la informació que m’arriba de la meva xarxa, que baso en la confiança que tinc en el criteri de les meves fonts. Si començo a pensar que el criteri de les meves fonts no és imparcial o totalment personal, si no que està “contaminat” per interessos econòmics, malament. ...

Interessant concepte: la petjada hídrica, una altra manera d’avaluar el nostre impacte sobre el planeta, complementari al de la petjada ecològica i tenint en compte un dels recursos més escassos i cada vegada més valuosos del nostre planeta.

A la ràdio diuen que avui és l’hora del planeta, i que la edició passada, al 2009, hi van participar uns mil milions de persones, una sisena part de la població mundial. Com a números no està malament, però suposo que quan diuen 1000 milions de persones es refereixen no a individuals, si no al conjunt d’habitants de les ciutats i països que van declarar sumar-se a la iniciativa… que no està malament, però és un pèl enganyós. ...

De què serveix tenir informació si no la pots utilitzar, si usar-la fa palès que l’has aconseguida de manera il·lícita i per tant elimina el seu valor? Millor, doncs, no tenir-la? A no ser que no tinguis escrúpols. Comments: Dragoncete - Mar 4, 2010 Per estar preparat? La informació és poder, sempre ha sigut així… no? Si no es pot utilitzar, almenys pots augmentar el teu marge de reacció. ...

En el poc temps que fa que hi puc accedir, ja he fet més ús del Buzz que no pas del Google Wave. Com afectarà això a converses en d’altres llocs o en d’altres mitjans (el correu, per exemple) no ho sé: encara no acabo de veure què pot significar que tothom que és contacte teu et pugui seguir (hi tinc barrejada gent de molt diversos perfils, al gmail) el que vas dient, o com pot afectar això a converses en llistes de correu (són potser móns diferents?)… ...

M’agrada el nou giny que s’han inventat els de Google per mantenir-nos lligats a ells: Buzz em sembla el que havia d’haver estat GoogleWave, perquè té molts dels avantatges d’aquest (missatgeria instantània, compartició de continguts, edició on-line) però a més està lligat a un producte ja existent i de provat exit: el gmail.