Hola!

Ja fa temps que on treballo utilitzem un wiki per documentar projectes: manuals, codi, procediments, etc… i últimament estem fent un esforç per incloure més informació, dedicant-hi més temps. Com és normal en tots els projectes, com més ens hi dediquem més el millorem i l’afinem, i més intentem adaptar el nostre estil d’escriptura i documentació al mitjà. Els wikis son una eina excel·lent per documentar en grup, propicien la col·laboració i incorporen mecanismes que faciliten el lligam de la informació i la seva consegüent millora. El que ja costa més es fer-los servir per diferents usos alhora: gestor de documentació, repositori de manuals i de llibres d’estil, gestor de tasques i de projectes, tot alhora i amb el mínim d’escriptura i de repetició de dades possible de cara als usuaris (o sigui nosaltres mateixos). ...

Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital: eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció? ), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico. ...

Pot representar la colonització d’un nou planeta la oportunitat per crear una nova societat, amb unes bases i unes estructures de poder totalment diferents, unes relacions socials i laborals i una economia no basades en el guany purament econòmic? Aquests són alguns dels aspectes que Kim Stanley Robinson explora en la seva monumental trilogía de Mart de (Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul). Amb l’excusa de la colonització i la terraformació del planeta vermell, Stanley Robinson planteja la possibilitat de començar de nou, la creació d’un nou sistema de govern diferent dels actuals i d’una economía de mercat dominada per models cooperativistes, una societat amb relacions laborals i personals diferents, no dominades pel materialisme del jo tinc sino pel fet del jo dic, del jo faig, del que penso i com actuo. ...

El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo. Descubramos y promocionemos nuevos autores que se desarrollen ya en los nuevos formatos. ...

Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius. L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents. Vist així, l’Iliad no és només un lector de llibres, és també una plataforma per establir una biblioteca compartida, o fins i tot una taula de treball comú. ...

Que de les converses als blogs i entre blogs es pot aprendre molt, que hi ha converses interessants i que són un nou mitjà d’expressió no ho discuteix ningú. Que també hi ha molt contingut d’ínfima qualitat i sense cap interès, que no aporta res i que només afegeix soroll al canal, tampoc. Avui he trobat una paraula que defineix aquest segon cas perfectament: blogorrea. Encertadíssima!

Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa. ...

S’acosta tempesta. El “cloud computing”, el que ens permet independitzar-nos del nostre ordinador i disposar de les nostres dades on se vulga que anem, no fa més que anunciar un traspàs de la propietat. Si abans les dades estaven presoneres d’una màquina i d’un software, ara les dades viatgen lliures no-sabem-per-on i son esclaves d’un servei, si abans estàvem lligats al software d’una màquina, ara serveis on-line i projectes com Chrome o Prism estableixen nous marges d’actuació, límits invisibles. ...

Com gestionar el correu de manera eficient, sense perdre gaire temps i sense haver de navegar per infinites carpetes, obrir finestres per missatges o desplaçar la pantalla contínuament? Com trobar de manera ràpida missatges o converses sense haver de fer cerques i mirar resultats un per un o fullejant carpetes? Amb una pantalla de 1024x768, em trobo a vegades una mica limitat: la llista de carpetes es menja molt d’espai, però les necessito per ordenar els missatges, la llista de missatges se’m queda curta però m’agrada la previsualització, que la tinc a sota (a la dreta no perquè no tinc espai vertical), i això a vegades m’obliga a fer desplaçaments verticals… ...

Un parell de visions interessants sobre Chrome, el nou navegador (en algunes revisions he llegit que Chrome és “només” un navegador (bravo!) de Google: John Battelle ressalta la semblança que tenen algunes característiques del navegador amb els sistemes operatius. Pere Quintana apunta la visió social i de comunitat del navegador, punt del que no se n’ha parlat gaire. Google ja fa temps que ofereix als seus usuaris aplicacions web, senzilles d’usar, ràpides i fiables: han exprimit o estan exprimint al màxim les capacitats de javascript, html i css, i depenen de tercers (els navegadors) per tal que les seves pàgines es vegin/funcionin bé. Vist així, i tenin en compte el seu potencial, és un pas lògic oferir una eina que proporcionarà un marc més adeqüat per al funcionament de les seves pàgines: compartimentació dels errors (una pàgina penjada no afectarà a tot el navegador), una nova màquina javascript pel codi de les pàgines i un motor de renderització que treu suc a les últimes possibilitats de l’html… ...