Hola!

Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema. No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria. ...

Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone? Què tal una barreja entre les caracterí­stiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les caracterí­stiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així­ seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple. ...

Fa un temps pensava que el meu mitjà d’entrada gairebé únic i global a la xarxa seria, d’aquí poc, el navegador, única i exclusivament el navegador. Tota la meva informació, contactes, converses, notícies es troben a la xarxa, i més concretament, hi accedeixo a través de pàgines web. Serveis com els blocs, webmails, els lectors de rss on-line, missatgeria instantània, microblogging com twitter… tot és accessible a través de pàgines web: si vull disposar de la meva informació o usar aquests serveis amb independència del lloc des d’on accedeixi, haig de fer-ho a través de pàgines web. ...

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre. De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”). Son dos expressions de la mateixa conversa. He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter. ...

Europa promociona el multilingüisme i la riquesa idiomàtica del continent, tot i que, per raons pràctiques, l’ús habitual es limiti a unes quantes llengües de treball. Un article d’El País fa esment a aquesta qüestió i a un estudi fet per Amin Maalouf i d’altres (versió anglesa en pdf), i ho relaciona amb la pèrdua de pes de l’espanyol enfront d’altres llengües. La necessitat d’apropar-se als ciutadans i parlar en les seves llengües, la necessitat d’aprendre algun idioma que no sigui l’anglès per a comunicar-se (la “llengua personal adoptiva”), la riquesa cultural dels diferents idiomes del continent enfront de l’ús d’un sol idioma son fets a destacar també. ...

Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa. Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles. ...

Finalment si vaig mirar el debat electoral. I, tal i com pensava, no em va resoldre cap dubte. En tot cas, em va refermar en les meves posicions. Ara, però, tothom farà anàlisi dels moviments, mirades, vestits, paraules, interrupcions, cites, números, estadístiques que van fer els dos candidats. Alguns s’ho miraran amb una mica més de detall i intentaran destriar quelcom d’allò que van dir. Els mitjans afins a cada partit parlaran del seu triomf, i treuran (treuen) les errades de l’altre. ...

D’aquí una estona començarà el debat entre Zapatero i Rajoy. Com a ciutadà responsable, penso que l’hauria de veure, que és la meva obligació estar informat i prendre una decisió correcta a l’hora de votar. Com a ciutadà responsable, però, penso també que aquest “debat” milimetrat on no hi participen tots els participants es limitarà o dos monòlogs paral·lels que no em resoldran cap dubte. Quina llàstima, que la política ja només tingui d’això el nom. La resta sembla un joc d’interessos i un càlcul de probabilitats.

He afegit un parell d’enllaços a la barra lateral per si passa algú per aquí (o bé de lluny, mai se sap) i vol llegir els apunts en castellà o en anglès. La traducció obre una nova finestra (o pestanya, segons tingueu configurat el navegador) i usa el traductor on-line de la Generalitat de Catalunya, que va força bé. També vaig intentar traduir els fils de suscripció, però no ho he aconseguit, el codi que retorna no és bò. Potser usant pipes i traduint el contingut de cada element… seguiré provant. ...

Plou. Poc, però plou. I tota aquesta aigua que cau se’n va directament a la claveguera, on es barreja amb la resta d’aigües grises, negres i de més colors. No hi hauria manera d’aprofitar tota aquesta aigua? No es podria aprofitar l’aigua que cau directament a les teulades i sobre el paviment? Quina superfí­cie pavimentada, coberta, tenen les nostres ciutats? Perquè no aprofitem tot allò que cau sobre les teulades i ho derivem cap a dipòsits subterranis? Quin volum d’aigua es pot recollir en una ciutat de la superfí­cie de Terrassa? ...