Hola!

El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res. Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població… ...

Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien. Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bí­tica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures? ...

Com sempre que es desvetllen els misteris, la solució sembla òbvia: perquè s’havia d’embolicar Google amb històries de hardware que no li van directament? Perquè havia de competir en un mercat que no és el seu? Ben mirat, la solució escollida és més pràctica, elegant i congruent amb la línia de l’empresa. Google es basa en la cerca, en la xarxa, en la relació entre la informació i les persones i ara ja també entre les persones, potencia tot això, ho facilita i en treu rendiment. Google proporciona una experiència suau en xarxa, una potenciació de les capacitats pròpies explotant les dades, facilitant-hi l’accés. ...

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·) Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfí­cie d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfí­cie d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer… ...

Cada vegada és més fàcil comprar-se un ordinador sense Windows preinstal·lat, o bé tornar la llicència si bé preinstal·lat o no s’ha fet servir; ara que els venedors també s’estan posant al dia en assumptes de software lliure, i que els escriptoris com GNOME o KDE estan cada vegada més madurs i presenten rendiments i utilitats que ja les volguessin altres… és suficient tot això perquè arrenqui l’ús massiu tant a casa com a l’oficina del software lliure? ...

En Josep Maria Quintana cita un error que moltes vegades tenim els catalans: confondre el català només amb Catalunya. La fira de Frankfurt ha estat un aparador excel·lent per la cultura catalana, però la cultura catalana no es fa només a Catalunya, també es fa a les Illes, al País Valencià, a Andorra… i convé no oblidar-ho: la llengua i la cultura son un patrimoni comú, un element d’unió, sense cap “primus inter pares”. ...

Tinc la sensació que en temes d’ecologia, últimament els arbres no ens deixen veure el bosc. Des del moment en que tot allò ecològic ha passat ha ser un argument més per vendre, el tema perilla, es banalitza, entra en un sistema dins del qual pot desaparèixer o perdre el seu sentit. Ara ja ens podem comprar cotxes ecològics, o bé fins i tot comprar cotxes que “compren” els seus drets d’emissió plantant arbres a canvi, tenir cases amb jardí­ no és problema si usem una gespa ecològica, no passa res si ens deixem alguna bombeta encesa perquè és de baix consum… ...

El dia 26 de setembre sortia a la venda el nou diari “Público”, el 2 d’octubre “La Vanguardia” actualitzava el disseny i el format, i ara veig que “El País” també anuncia canvis per al proper 21 d’octubre, sembla que més profunds que els de La Vanguardia. Coincidència o no, moviments preparats que cauen en les mateixes dates o bé reaccions a nous jugadors, sembla que alguna cosa s’està movent en el panorama de la premsa generalista d’abast estatal (de part d’ell: La Razón, ABC i El Mundo sembla que no canvien). ...

Ahir em van fer notar que l’anti-spam que tenia posat no acabava de funcionar bé del tot, i com que no estava gaire content perquè últimament deixava passar més d’un comentari de spam, el vaig treure. Resultat: aquest matí tenia 12 comentaris de spam al bloc (bé, malament del tot no anava), així que he activat l’akismet com a mesura anti-spam. Espero que vagi bé, si notéssiu qualsevol cosa estranya, feu-m’ho saber.

Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual. ...