Hola!

Miro i remiro documentació i opinions sobre l’èxode de X cap a Bluesky o Threads o al fedivers/Mastodon. Ara mateix estic a Mastodon, molt còmode, però a falta de mirar més informació, Bluesky fa bona pinta. Threads ni plantejar-s’ho. Per origen, requeriments (compte a Instagram) i, per ser, ras i curt, una altra cara (aprofitant un moment) d’un xuclador de dades. Com dic, Bluesky fa bona pinta. Hi ha ponts amb el fedivers (cosa que Musk va trencar a X, isolant la xarxa encara més), codi i especificacions obertes i sembla que no es vulguin tancar. Però ho fa una empresa, com hi traurà rendiment? Em genera dubtes. Hi haurà més servidors? O només en tindrem un? Es llegeixen idees bones sobre el permís d’usar urls externes, o fins i tot idees d’usar repositoris de dades propis, que en certa manera lliga amb la idea de magatzems personals de dades, els Pods de Tim Berners-Lee i fins i tot amb les propostes de dades, identitats i xarxa descentralitzada (que podrien lligar amb les intencions de eIDAS2, per exemple, en un futur)… però totes aquestes intencions se m’esborronen una mica amb el capital crypto que hi ha darrera de l’empresa. ...

Alguns enllaços interessants sobre IA, una mica més enllà del hype i la tècnica. Thinking Like an AI Ethan Mollick explica com funcionen les IAG actuals (els LLM en concret) sense tecnicismes, de manera molt precisa i apuntant, de passada, algunes sorpreses inesperades en el funcionament (no, no son les al·lucinacions). Big tech transitions are slow (With implications for AI) Segons alguns experts, l’adopció de la AI serà massiva i rapidíssima, amb impactes econòmics i culturals quasi sísmics. Jason Crawford no ho veu així, ho veu més lent, basant-se en anteriors transicions tecnològiques. I el seu argument està ben construït 1. Llegiu-lo. A la inteligencia artificial se le da mal desmentir bulos, pero esta profesora sabe cómo arreglarlo Al·lucinacions, biaixos, mals jocs d’entrenament, llenguatge persuasiu… realment, en el seu afany de donar una resposta, les IAG poden ser molt convincents donades les seves respostes categòriques. I això mateix pot fer que una IA entrenada amb males intencions propagui enganys, generi confusió, serveixi per campanyes malicioses… quina millor manera de combatre una eina que amb la mateixa eina? Si les IA responen a patrons, produiran patrons. I si generen patrons, aquests també seran detectables per altres IA, que d’això en saben molt. Podem pensar que el ritme d’adopció de les tecnologies de la informació és cada vegada més ràpid (pensem en ordinadors, mòbils, la web 2.0, xarxes socials, ara la IA)… però això només és vàlid si ho mirem com tecnologies diferents. Si ho mirem des del punt de vista de l’adopció de la xarxa ( pensant en els dispositius o les aplicacions com versions millorades de la mateixa tecnologia, la xarxa) ja fa temps que estem en això, no? El mateix podria aplicar-se a la IA, en quant a ritme d’adopció, doncs? Veurem. ↩︎ ...

Cory Doctorow dona uns quants motius de pes per seguir usant lectors de RSS 1 avui en dia, i hi estic totalment d’acord: No rastreig Controles l’algoritme (o no n’hi ha, o el pots personalitzar) Canvi de servei senzill Informació neta, sense pes ni afegitons de disseny i control Multitud de lectors RSS: en línia, instal·lables, per ordinador o per mòbil, proveïts per tercers o auto-instal·lats… Tot i la mala salut de ferro de l’ús de RSS, cal continuar apostant per usar lectors i demanar el servei, per fer una internet més neta (només dades, no tota la parafernàlia d’una plana web -imatges, estils, lletres de mal llegir, anuncis, galetes, rastrejadors- o el rastreig fins i tot de correus i llistes de subscripció). ...

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

Associem internet, o tot allò al voltant de la xarxa, com una cosa moderna, sense edat, en contínua renovació, sempre actual. Els colors, la brillantor de les pantalles i les pàgines i les aplicacions, la constant renovació de la imatge fa que no es vegi res mai antic: quan de temps fa que no heu vist una pàgina vella, d’aquelles amb fons blanc, text negre i enllaços blaus? Molt. I les xarxes socials i les empreses que hi ha darrere també es pugen al carro, perquè és clar que ven més una imatge nova i moderna que no pas una d’antiga. ...

Si definim la IA com “intel·ligència” i com “artificial” li donem, per la simple força de les dues paraules combinades i el seu significat, unes característiques gairebé d’autoconsciència i de generació que en realitat no té, i li afegim un misticisme i una personalitat que facilita fer volar coloms. Sens dubte els models LLM i la capacitat de computació i de gestió d’immensos conjunts de dades per entrenar-les fan que surtin resultats impressionants, i la capacitat (com a programes que, de moment, no deixen de ser) de trobar patrons i proposar connexions i respostes pot ajudar en moltíssims camps de la investigació i la ciència. Altra cosa son els usos més comercials i més de dia a dia que tinguin que no deixen de facilitar-nos la vida… però pensem en gran i mirem-la com eina de ciència. ...

Ens alienem, cada vegada més, del nostre entorn. Vivim en bombolles i consumim de tot: Bombolles informatives, culturals, socials i físiques. Consumim informació, aliments, llocs i sensacions, cada vegada a més velocitat, més prefabricats i més ensucrats, més allunyats del que és la realitat. Cada vegada tenim més informació però coneixem menys, ens sembla estar informats però només consumim notícies, viatgem i ens fem fotos, però no sabem gairebé res dels llocs on anem, per on passem o on estem. ...

El llenguatge (o protollenguatge) i les eines sembla que van aparèixer al mateix moment 1, entre tres i dos milions i mig d’anys enrere. Des de sempre, tècnica i comunicació han anat parelles per la nostra espècie: sense una no hi ha l’altra: sense una manera de comunicar-se, no es poden escampar les idees, i sense escampar les idees, no es pot millorar la tècnica, adquirir coneixement extern, i millorar-lo: ens passaríem la vida refent el mateix, sense saber què han fet els altres. ...

Gestionar la informació que trobem a la web és una feinada: guardar en algun lloc el que ens interessa, potser anotar-ho per tenir una referència en un futur, ordenar-ho amb coses similars o agrupar-ho… requereix d’un suport específic, d’una eina: desar un favorit al navegador no és només suficient. Si volem usar allò que hem guardat per estudiar, crear connexions o aprendre necessitarem un sistema que acabi essent una llibreta digital totalment flexible, on ho deixem tot i on ho voldríem trobar tot, un segon cervell; i necessitem que els passos per ordenar i trobar la informació siguin mínims: el mètode ha de ser transparent, perquè el que interessa de veritat és el resultat final, la informació. ...

És molt fàcil associar l’omnipresència i la quantitat d’informació de la xarxa a pensar que la informació que està allà és immutable i permanent, que sempre hi serà. I si ja era fàcil només tirant de cercador, avui en dia fent les consultes als nous oracles intel·ligents de la xarxa, encara ho és més. I, sense adonar-nos, caiem, cada vegada més, en la immediatesa de la resposta i de la informació: tenim el que volem i quan ho volem, i cada vegada mirem menys d’on ve, qui ho diu, i ja no parlem de guardar-ho de cara al futur… perquè, si ja ho buscarem de nou, i ja ho trobarem (com sigui, via cercador o via IA) allà… qui es preocupa de la feinada de guardar adreces d’interès i ordenar-les, per després tornar-hi? Segurament no molta gent. ...