Hola!

L’Àfrica geogràfica no es correspon amb una Àfrica humana: no n’existeix només una, n’existeixen moltes. En què s’assemblen els paisos del Magrib amb els dogon de Mali, o els eritreus amb els habitants de Zanzíbar, els somalis amb els habitants de Togo, o els problemes de Libèria amb les guerres del Congo? Cada país, cada grup, té la seva pròpia història, els seus problemes, la seva identitat i la seva manera de ser. Potser l’únic element comú entre tots ells (del Sahel en avall, si més no) és que han estat tots sotmesos a colonització, i, en part, aquí hi ha l’origen de molts problemes (problemes que després s’han agreujat per motius afegits i de collita pròpia): ...

Sembla llei immutable de la política d’aquest país: quan un partit que ha tingut responsabilitats de govern passa a ser oposició, s’oblida de tot allò que ha fet i critica sense més ni més, fent taula rasa i oblidant que un nou govern no comença de zero: hereda les condicions i la situació del govern anterior. No costa tant recordar-ho i pensar que els ciutadans no son ximples. I no hauria de costar tant fer una oposició constructiva i aportar solucions, en comptes de queixar-nos sense més i proposar accions que, ben mirat, tampoc no son gaire més que paraules, ompliment d’espai als diaris i als noticiaris.

És un fet que a Internet podem trobar més informació que en d’altres llocs, més diversa, amb menys censura, contrastar-la, enllaçar-la, comentar-la… també trobem serveis de qualitat, a cap o baix cost, i la combinació de serveis i informació, i la facilitat de les eines existents per trobar ambdues coses creen una competitivitat per oferir productes que només sembla beneficiar al navegant/consumidor, en definitiva, ens dóna més llibertat per trobar allò que busquem, sigui informació, serveis o productes. ...

Han sortit de la nit al dia els “resistents” iraquians, els “terroristes”, els suïcides? Potser la situació a l’Orient (factors econòmics, religiosos, socials) facilita la radicalització de molts joves, però en el cas de l’Iraq hi ha molt més : a més dels “combatents estrangers” que poden arribar-hi cridats per la idea de fer la Jihad, o de terroristes d’Al-Qaida que aprofiten per atacar tropes i objectius occidentals en un lloc ja prou empantanegat, l’Iraq ha arribat a aquesta situació ajudat pels propis occidentals, pels propis “alliberadors”: ...

A l’anterior apunt ja he explicat que últimament no he tingut ni gaire temps per escriure ni gaire temps per llegir el que d’altres escriuen. Tot i així, he anat seguint el que he pogut i també m’he mantingut al dia amb les edicions digitals dels diaris. I això, precisament, llegir alhora els meus dos tipus de fonts d’informació (els tradicionals diaris -ara “adaptats” al nou mitjà- i els nous weblogs) m’han fet constatar que em refio més de d’allò que escriuen als blocs que no pas d’allò que escriuen als diaris. ...

Ja fa ben bé un parell de mesos que no escric res al bloc, fins i tot he deixat una mica oblidada (per obligació) la lectura dels blogs que vaig seguint. Intentaré anar-me posant al dia, poc a poc, sense estressar-me: la quantitat d’informació que es pot generar en aquest perí­ode de temps d’un número petit de fonts com son les meves és molt alt, i la temptació de pensar que tot pot ser interessant i que no em puc perdre res, també: cal saber triar en què val la pena esmerçar-hi temps i en què no. ...

Rellegint “La connexió còsmica”, de Carl Sagan, em trobo amb la escala Kardashev, una categorització (tipus I, II i III) de possibles civilitzacions extraterrestres en funció del seu ús de la energia. Sagan explica que una civilització de tipus I seria capaç d’usar, per a propòsits només de comunicació l’equivalent de tota la producció energètica del planeta Terra, energia que ara s’usa també per generar calefacció, electricitat, transports, etc. (quan va fer el càlcul, al 1973, Sagan va calcular que la Terra es podria classificar com una civilització de tipus 0,7). ...

La campanya de les presidencials franceses, la “política” que duen els germans Kaczynski a Polònia, les manifestacions del PP a Espanya… tothom es tanca en banda i reivindica el control fronterer, s’autoanomenen salvaguardes de la identitat nacional i defensos dels valors patris, criden a la “integració” dels nouvinguts… Com més es generalitza el fenòmen de les migracions (no només del tercer món al primer món, també entre països del primer món hi ha moviments), més semblen tancar-se les societats receptores: aquells que com a única evolució enfront dels canvis proposen l’immobilisme semblen prosperar: és la por al desconegut, el que no ens toquin el que tenim? ...

L’altre dia Tim O’Reilly es feia ressò de l’adquisició de DoubleClick per part de Google (un moviment més en la seva estratègia cap a la publicitat, tant on-line com off-line), i de les veus que ja s’han aixecat avisant de la informació sobre les activitats a Internet que Google tindrà: combinant els clicks sobre anuncis, registrant les cerques i moviments diversos, Google podrà dibuixar uns perfils bastant aproximats dels consumidors. El que em va agradar, però, de l’article, no és això: es la crida a posar-ho tot a lloc que fa en Tim: tothom té en el punt de mira a Google, perquè és gran i controla molta informació (però també ofereix bons productes, sense una publicitat invasiva com si fan d’altres i, que jo sàpiga, manté una polí­tica molt estricta en tot allò que pertoca a la privacitat de les dades), però, que passa amb les altres empreses que gestionen la nostra informació? ...

Fa dos dies parlava d’un directori de blocs de Terrassa, i just ahir en vaig descobrir un altre: http://www.terrassa.net/blogroll/index.html. blocs.terrassa.com és un directori que agrupa la gent més o menys pels temes que tracta (el que comporta certs riscos d’etiquetació) i permet subscriure’s a un fil de publicació amb tots els continguts. terrassa.net/blogroll, en canvi, s’apropa més ala filosofí­a d’agregador: un llistat de blogs a l’esquerra i a l’espai central una visualització dels articles publicats per ordre cronològic. També incorpora un fil de subscripció, però (ull!) no del llistat de blocs, sino de temes del portal. Llàstima no disposar també d’un fil de subscripció propi del blogroll… ...