Hola!

Des de fa uns mesos hi ha un punt de reunió de blocaires terrassencs a la xarxa: blocs.terrassa.com, que pretén ser, segons ells mateixos diuen, un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa. Trobo que és una iniciativa que està bé i que, fins i tot, ha trigat a sortir: pot ser una altra manera de lligar xarxes fí­siques i virtuals, fins i tot, un punt de reunió de la societat terrassenca a la xarxa, veure què diem els d’aquest racó de món i què anem escrivint: una expressió més de la vida a la ciutat, perquè no? ...

Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grí­pia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el lí­mit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grí­pia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat… ...

La política de voler tapar-ho tot del PP i la seva manía de no mostrar possibles discrepàncies en el sí del partit em posa nerviós. El seu intent de mostrar una imatge única i donar tots el mateix missatge no és creïble: les maniobres internes i les diferències entre sectors acaben sortint a la llum, així com diferents opinions individuals, discrepants del missatge cridat als quatre vents. Així, aquest intent de mostrar una cara única es transforma en una imatge de monolitisme, les purgues internes i els intents de descrèdit de les veus discordants, els acallaments de desviacions del missatge únic, i els atacs a tots els que no pensen com ells, projecten una ombra de poca transparència i d’absolutisme que no és la millor per un partit que vol arribar al govern. ...

David de Ugarte i Pablo Mancini fan unes reflexions interessants sobre la confluència de diferents eines de producció, ja siguin els blogs, o serveis integradors de diversos canals com twitter o mugshot. Com diuen, aquests nous serveis poden suposar la evolució o la complementarietat dels blogs, apropant-los a d’altres mitjans, tant en format com en expressió: podem passar de posts més o menys llargs a la dispersió d’idees concretes i compactes, més aptes pels mitjans mòbils actuals, podem passar també només del text a integrar diferents mitjans i diferents fonts d’informació. ...

D’un temps ençà vinc observant serveis com twitter, mugshot o feevy, demanant-me si seran útils per mi, per l’ús que jo faig de la xarxa (ja vaig dir en el seu moment que jo no acabo de ser del tot un usuari 2.0, perquè no faig servir la majoria d’aquests serveis). M’agrada participar a la conversa global amb aquest bloc, fer sentir la meva veu i dir quelcom a qui ho vulgui escoltar, m’agrada escoltar d’altres que tinguin també alguna cosa a dir i enriquir-me, i comparteixo allò que trobo interessant, via Google Reader o amb del.icio.us (complemento la informació, recomano). Amb això n’hi ha prou per saber com sóc i què penso, que és el que interessa. ...

Esperit hacker? Bfff… no n’estic segur… però hi ha dies en què realment disfrutes de la feina, que estar hores davant de la pantalla buscant la solució a un problema és un aprenentatge, que la feina feta durant un temps surt de cop a la llum i veus que allò que has fet comença a caminar per si solet… Comments: pqs - Apr 5, 2007 felicitats! :)

Fa un any i mig més o menys, em rondava pel cap la idea de fer un post amb una història ambientada a l’Iraq, però donada la més que dubtosa qualitat de l’escrit, ho vaig deixar córrer. La idea era mostrar un parell d’històries paral·leles que coincidien en el punt final: d’una banda, hi havia la derivació que feia un noi iraquià des d’un entorn normal (si es que es pot considerar normal viure sota una dictadura) fins a la recerca del “martiri”, el seu viatge sense retorn cap a una religió i unes ensenyances tergiversades; de l’altra banda, hi havia un noi nord-americà que s’enrolava a l’exèrcit i que anava a parar a l’Iraq. La història havia de partir de dos punts similars: dos joves amb les seves esperances i tota una vida per davant, i finalitzava en el punt de connexió entre totes dues: l’atac suïcida de l’iraquià, la mort dels dos joves en unes circumstàncies totalment allunyades de les inicials. ...

Els que tenim nens i usem Linux sembla que estiguem condemnats a posar-los-hi només jocs que trobem a la web, com a mí­nim, això és el que pensava jo. Fins ara, només tenia instal·lats els jocs i les utilitats educatives dels paquets kdegames i kdeedu, però això no era gaire atractiu per una nena de P4. Fa un parell de dies, a partir d’un apunt d’en Ricardo Galli i els comentaris desats, vaig descobrir el món dels jocs per nens en GNU/Linux: fantàstic! ...

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible. Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir. ...

Hi ha un munt de dades nostres allà fora i no ho sabem, unes més protegides, d’altres menys, però que recollides amb una mica de paciència o mitjans poden dir molt de nosaltres o de les nostres xarxes. No es només que es puguin seguir les nostres relacions, opinions o interessos a partir dels escrits als weblogs, els enllaços entre pàgines, comentaris deixats a d’altres llocs, o registres de llistes de correu, en definitva, muntar una imatge (potser parcial) digital de la nostra personalitat a la xarxa, és que també es poden trobar dades del món fí­sic dispereses en diferents llocs que podrien permetre fer el seguiment d’algú (l’altre dia vaig llegir no recordo on una sessió de “data mining” feta a partir d’una matrí­cula i buscant dades a Google…). ...