Hola!

Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologies. A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…) ...

Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastís, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)… Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití s’intenta fer amb la gestió de ports americans… ...

De hecho, es de lo más triste que en la mayoría de los casos en las escuelas elementales a los niños se les enseña el funcionamiento de Word, Excel y PowerPoint […] criminal, porque los niños deberían hacer cosas, comunicar, explorar, compartir y no estar ejecutando herramientas ofimáticas. (La Vanguardia, 4/1/2006) Ho ha dit Nicholas Negroponte, refererint-se a la “educació informàtica” que es dóna a les escoles. Ho feia mentre explicava el sistema operatiu que portarà el OLPC. ...

El debat sobre el canvi als mitjans de comunicació, sobre els nous canals d’informació a l’abast del públic, ja fa temps que durà i segurament encara en tenim per estona. Aquest debat, però, moltes vegades s’enfoca en termes de quin mitjà és més fiable, quin té més immediatesa, els filtres que es poden establir, la frescor, la qualitat dels continguts… és a dir, sembla més enfocat a veure quin dels dos mitjans és millor: el periodisme i els mitjans tradicionals (diaris, televisions, etc…) o els blogs, podcasts, etc…, les fonts directes d’informació a la xarxa. ...

Qui més qui menys que treballi en l’àmbit de la informàtica ha sentit a parlar del teletreball o fins i tot s’ha plantejat fer-ho, però, en termes generals, encara està lluny de ser una opció popular: Les empreses, per molt tecnològiques, flexibles, horitzontals i en xarxa que siguin, no volen perdre el control dels seus empleats: la feina es fa a la oficina, de les tantes a les quantes, i ja està. És una visió de producció industrial, de fàbrica, però amb uns productes i unes eines totalment diferents. Mentalitat d’encarregat, i confusió entre quantitat de temps a la oficina i quantitat de temps dedicat a la feina. Els empleats tampoc ho tenim gaire clar: quedar-se a casa implica treballar no per hores, sino per objectius, per projectes. Implica més autodisciplina i més qualitat de treball si no volem perdre’ns: documentació, planificació, comunicació, coordinació. I a això cal afegir la flexibilitat de l’horari, les distraccions de la casa… qui no s’ha distret estudiant? El teletreball pot ser una opció més en el futur, però ho serà només per uns quants que treballin en un sector on es pugui compatibilitzar (pel tipus de feina) i que tinguin la suficient flexibilitat i disciplina com per adaptar-s’hi. ...

Time publica una selecció de les millors fotos del 2006 que han anat apareixent durant l’any a la revista (a la edició europea, com a mínim): no hi són totes, però reflecteixen molt bé una part d’allò que ha anat passant. No és només una mostra, sino que et permet votar per escollir la millor imatge de l’any (segons els lectors): en el moment d’escriure això, la que més vots té és la de la evacuació de dos soldats nord-americans ferits d’una zona muntanyenca de l’Afganistan. Per mi n’hi ha de molts millors, però suposo que qui vota no té només criteris estètics al cap (i que gran part del públic que vota deu ser nord-americà). ...

Fa uns dies parlava d’ampliar els àmbits de confiança de les converses, i ara trobo un nou cercador, Anoox, que es basa també en idees similars: usar els resultats de les cerques proporcionats per màquines i algorismes complementant-los amb les valoracions entrades pels propis usuaris. En aquest cas, però, el mecanisme de valoració que s’usa és puntuar els resultats, de manera que si alguna cosa l’has trobada interessant, votes positivament (és un sistema similar als de digg o menéame, tot i que aquests són més complexos). Es pretén no usar només la força bruta de càlcul de les màquines, sino també la intel·ligència col·lectiva dels usuaris: el col·lectiu acabarà puntuant més alt els continguts més interessants. ...

Google Calendar cobreix les meves necessitats respecte a un calendari, però em trobava amb el problema que el gestor d’informació personal que utilitzo normalment és el Kontact de KDE i, per tant, per una banda tenia les tasques, correus, contactes i demés, i, per una altra banda el calendari. O bé tenia aquesta informació per separat, o bé havia de duplicar-la manualment… Buscant, buscant, he trobat Lightning, un plugin per al Thunderbird que permet gestionar calendaris, tant locals com remots. Aquesta solució, tot i que funcional (em mostrava els meus calendaris de Google al Thunderbird) no és la que buscava, perquè Thunderbird no és el client de correu que uso. ...

A “El País” trobo un article que parla sobre el canvi ocorregut a la web: de com els antics consumidors d’informació han passat a ser també productors, què ha permès aquest canvi i què pot implicar… L’article està bé [1], dóna una idea del que s’està movent i del que hi ha en camí, però, al meu entendre, es queda una mica curt i no acaba d’aprofundir en el significat d’aquest canvi i el que pot representar de cara al futur (no només per a les relacions socials, sino també per a les relacions entre empreses i consumidors, la publicitat, la formació d’opinió, noves fonts d’informació, etcètera). ...

El calendari dels dies internacionals de la UNESCO marca tot un seguit de dies o setmanes dedicats a diversos temes, des de l’espai a la desertització, de la infància a la eliminació de la violència contra les dones, el medi ambient, el tabac, els pobles indígenes, el desarmament… Suposo que la intenció de tot plegat és servir de recordatori de temes importants, aprofitar-ho com excusa per educar en aquests temes a la infància, i d’anar educant, poquet a poquet, al c0njunt de la població. ...