Manel Guerra

Qui més qui menys que treballi en l’àmbit de la informàtica ha sentit a parlar del teletreball o fins i tot s’ha plantejat fer-ho, però, en termes generals, encara està lluny de ser una opció popular: Les empreses, per molt tecnològiques, flexibles, horitzontals i en xarxa que siguin, no volen perdre el control dels seus empleats: la feina es fa a la oficina, de les tantes a les quantes, i ja està. És una visió de producció industrial, de fàbrica, però amb uns productes i unes eines totalment diferents. Mentalitat d’encarregat, i confusió entre quantitat de temps a la oficina i quantitat de temps dedicat a la feina. Els empleats tampoc ho tenim gaire clar: quedar-se a casa implica treballar no per hores, sino per objectius, per projectes. Implica més autodisciplina i més qualitat de treball si no volem perdre’ns: documentació, planificació, comunicació, coordinació. I a això cal afegir la flexibilitat de l’horari, les distraccions de la casa… qui no s’ha distret estudiant? El teletreball pot ser una opció més en el futur, però ho serà només per uns quants que treballin en un sector on es pugui compatibilitzar (pel tipus de feina) i que tinguin la suficient flexibilitat i disciplina com per adaptar-s’hi. [+]...

Time publica una selecció de les millors fotos del 2006 que han anat apareixent durant l’any a la revista (a la edició europea, com a mínim): no hi són totes, però reflecteixen molt bé una part d’allò que ha anat passant. No és només una mostra, sino que et permet votar per escollir la millor imatge de l’any (segons els lectors): en el moment d’escriure això, la que més vots té és la de la evacuació de dos soldats nord-americans ferits d’una zona muntanyenca de l’Afganistan. Per mi n’hi ha de molts millors, però suposo que qui vota no té només criteris estètics al cap (i que gran part del públic que vota deu ser nord-americà). [+]...

Fa uns dies parlava d’ampliar els àmbits de confiança de les converses, i ara trobo un nou cercador, Anoox, que es basa també en idees similars: usar els resultats de les cerques proporcionats per màquines i algorismes complementant-los amb les valoracions entrades pels propis usuaris. En aquest cas, però, el mecanisme de valoració que s’usa és puntuar els resultats, de manera que si alguna cosa l’has trobada interessant, votes positivament (és un sistema similar als de digg o menéame, tot i que aquests són més complexos). Es pretén no usar només la força bruta de càlcul de les màquines, sino també la intel·ligència col·lectiva dels usuaris: el col·lectiu acabarà puntuant més alt els continguts més interessants. [+]...

Google Calendar cobreix les meves necessitats respecte a un calendari, però em trobava amb el problema que el gestor d’informació personal que utilitzo normalment és el Kontact de KDE i, per tant, per una banda tenia les tasques, correus, contactes i demés, i, per una altra banda el calendari. O bé tenia aquesta informació per separat, o bé havia de duplicar-la manualment… Buscant, buscant, he trobat Lightning, un plugin per al Thunderbird que permet gestionar calendaris, tant locals com remots. Aquesta solució, tot i que funcional (em mostrava els meus calendaris de Google al Thunderbird) no és la que buscava, perquè Thunderbird no és el client de correu que uso. [+]...

A “El País” trobo un article que parla sobre el canvi ocorregut a la web: de com els antics consumidors d’informació han passat a ser també productors, què ha permès aquest canvi i què pot implicar… L’article està bé [1], dóna una idea del que s’està movent i del que hi ha en camí, però, al meu entendre, es queda una mica curt i no acaba d’aprofundir en el significat d’aquest canvi i el que pot representar de cara al futur (no només per a les relacions socials, sino també per a les relacions entre empreses i consumidors, la publicitat, la formació d’opinió, noves fonts d’informació, etcètera). [+]...

El calendari dels dies internacionals de la UNESCO marca tot un seguit de dies o setmanes dedicats a diversos temes, des de l’espai a la desertització, de la infància a la eliminació de la violència contra les dones, el medi ambient, el tabac, els pobles indígenes, el desarmament… Suposo que la intenció de tot plegat és servir de recordatori de temes importants, aprofitar-ho com excusa per educar en aquests temes a la infància, i d’anar educant, poquet a poquet, al c0njunt de la població. [+]...

El meu pare m’ha fet notar avui una esquela publicada al “Diario de Terrassa” d’ahir, 18 de novembre de 2006. Vaig a fer-hi un cop d’ull, pàgina 29, una esquela grandota, a peu de pàgina… hòstia! (perdoneu l’expressió): “Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España ¡Presente!” La signa una fantasmagòrica “Comisión Francisco Franco de Tarrasa” (transcripció literal), i suposo que deu venir donada perquè demà és 20 de novembre (dic fantasmagòrica perquè he cercat per la xarxa i no he trobat res d’ells, que no malpensi ningú, ara). [+]...

La llista de blocs que llegeixo i que posava a la dreta d’aquest bloc sovint no està actualitzada: hi manquen referències o bé n’hi sobren, o sigui que no reflecteix ben bé les meves passes per la blogosfera. Per tal d’intentar mostrar millor el que llegeixo i crec que és interessant, he canviat aquesta llista de blocs per una llista dinàmica dels articles que vaig llegint; tot i així, si algú està molt interessat en la llista que deia, l’he deixada a una altra pàgina d’aquest lloc (aviso: no està actualitzada). [+]...

Fa anys, estant a l’institut, una de les assignatures que més m’agradava era el dibuix tècnic: desenvolupar figures geomètriques, estudiar-les, trencar-les, desenvolupar-les, conjugar-les i crear noves formes, canviar perspectives… m’agradava només pel dibuix en si, per la seva bellesa, claredat i potència, per la seva elegància. Encara em segueix agradant. Després varen arribar les matemàtiques, que analitzaven més fredament tot allò: explicant raonada i cientí­ficament el perquè del funcionament d’aquelles lí­nies, del seu perfecte encaix. [+]...

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable. El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint… [+]...