Hola!

A les notícies de la BBC trobo un article que parla de com ha canviat l’ús dels ordinadors del 98 cap aquí (l’article té de base la notícia que Microsoft ha deixat de donar suport pel Windows 98) . En contra del que podria pensar-se, l’article no fa èmfasi en els canvis de maquinari, els portàtils, wifi o la evolució de la tecnología en si mateixa, sino en l’ús que se’n fa, en el canvi de concepte: el pas d’un nou mitjà que s’imaginava unidireccional en un de multidireccional. Hi ha un parell de paràgrafs que resumeixen, de manera molt encertada, el canvi d’aquests anys: ...

La Vanguardia, 7 de juliol de 2006: Rajoy desvincula al PP de los acuerdos que asuma Zapatero con ETA El líder de la oposición ve la reunión “inmoral” y dice que el presidente no representa al Estado en esta “negociación política” Demà els diaris parlaran de tot això, es faran articles d’opinió i editorials del tema, s’analitzaran les conseqüències… mentrestant, a mi m’enutja l’actitud d’aquesta gent, em cansen ja tants avisos que vindrà el llop i tantes protestes i rebequeries, tantes ofenses a alts valors que només ells veuen, i m’ofenen moltes de les coses que ells diuen. ...

Ara que en Maragall anuncia que ja no es tornarà a ser candidat a la Generalitat, què en farem del seu weblog, quan ja no sigui president? Li canviem el nom? Què farem ara amb els 21.000 euros que va costar aquest lloc web? Ja podrien haver gastat algun euro d’aquests pensant un nom més perdurable, no? Un té la sensació que moltes vegades es venen motos, es fa pagar el que no és per un producte o un servei, per molt ben vestit (suposem) que aquest estigui… i si això ho ajuntem amb allò del “burro grande, ande o no ande”, ens trobem pagant el que s’ha pagat pel blog amb un nom que ja no valdrà… Per menys de la meitat li tramito un nom de lloc i li instalo un Wordpress, senyor President!

Només un quasi cinquanta per cent de participació en el referèndum de l’Estatut és realment una pena. Ho és, de fet, en qualsevol votació. Ara faran anàlisis, elucubracions diverses i cada un d’ells (els partits, vull dir), exposaran les -seves- raons del perquè aquesta abstenció. Després, com ja està passant, cada un d’ells en farà l’ús que vulgui: ignorar-la, maximitzar-la, relativitzar-la, explicar-la… però el fet és el mateix, la gent no va a votar. ...

Al blog de Juantomás García llegeixo que Dinamarca farà obligatori l’ús d’estàndars oberts a l’Administració pública. Es realment una gran notícia i un tema que em la impresió que a vegades queda una mica aparcat, donat de banda. Es parla prou sovint de l’ús que l’Administració ha de fer (hauria de fer) del software lliure, que si usa Linux, que si Firefox, que les webs funcionin en més d’un navegador… però no es parla moltes vegades dels formats de la informació: es pot usar software com OpenOffice per fer el treball diari i, en canvi, podriem seguir guardant els arxius de text amb format de Microsoft Word. Sembla incongruent, però és possible. ...

Coincideixo amb els articles d’en Joan, d’en Ricardo i d’Enrique Dans sobre la relació entre la fractura digital, la societat de la informació i l’analfabetisme tecnològic. Des del meu punt de vista, no estem parlant només de poder apropar mitjans i ensenyar l’ús d’aquests mitjans a la població o a alguns sectors d’aquesta, per això, amb plans ben dissenyats i mesures econòmiques concretes en podríem tenir (més o menys) prou per ara. ...

Una editorial de La Vanguardia d’avui parla sobre la emergència d’un nou mercat de lectors, que pot ajudar a revifar la indústria del llibre. El text, però, no parla tant de cultura o de lectura com de industria, mercadotècnia i operacions de mercat, i a sobre acaba rematant el fet que la industria del llibre està molt amenaçada per les noves tecnologies: […] Este fenómeno [els supervendes] en el que la calidad literaria de las obras no es la principal preocupación, lo que no significa que no la tengan, permite el fortalecimiento de la industria cultural y la potenciación de la industria del libro, tan seriamente amenazada por las nuevas tecnologí­as. Aunque sólo fuera por esta última cuestión, valdrí­a la pena saludar la aparición de un fenómeno que revitaliza la lectura. ...

La obligació autoimposada de publicar al blog em neguiteja. Tinc idees, opinions, vull participar en converses però no trobo el temps o la manera de fer-ho. Passen els dies i no escric res. Ai! Perdré els (pocs) lectors que pugui tenir? Es ressentiran les meves estadístiques? I què? Vaig començar aquest bloc amb la intenció d’expressar la meva opinió, de parlar, d’enriquir-me en converses amb d’altres. De mica en mica vas aprenent: regles, converses, terminologia, recursos… això et permet trobar d’altra gent, iniciar converses, comences a rebre visites i retroenllaços, comences a participar a la blogsfera, a la xerrada comú. T’enjogasses: tantes visites, tants comentaris… allò que havia començat com un anar fent et va enganxant: voldries comentar de tot, parlar de tot, que es vegi que tens idees… ...

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”. ...

Parlant d’herois locals, en Benjamí fa un comentari sobre la notícia de que al parc cientí­fic de Gardeny (Lleida), on Microsoft pretén elaborar programes a mida, em recorda que, encara moltes vegades, els que estem a favor del software lliure hem de sentir dir allò de que “el software lliure està molt bé, però no genera feina (per llocs de treball)”. El que no genera el programari lliure són llocs de feina directament lligats a productes pre-produits, als quals el client s’ha d’ajustar. El programari lliure genera (pot generar) llocs de treball qualificats, especialitzats, amb un esperit de servei al client molt més accentuat i alhora un sentiment de comunitat i de suport també superior, genera (pot generar) no grans empreses amb uns pocs productes estàndar, sino tot un teixit de petites empreses amb solucions a mida, petites empreses que poden competir entre elles, si, però que també poden ajudar-se i complementar-se (i de fet ho fan), especialitzant-se cadascuna d’elles en allò que realment saben fer, i no intentant abarcar tot l’espectre i oferint un pobre servei al final. ...