Cory Doctorow dona uns quants motius de pes per seguir usant lectors de RSS 1 avui en dia, i hi estic totalment d’acord: No rastreig Controles l’algoritme (o no n’hi ha, o el pots personalitzar) Canvi de servei senzill Informació neta, sense pes ni afegitons de disseny i control Multitud de lectors RSS: en línia, instal·lables, per ordinador o per mòbil, proveïts per tercers o auto-instal·lats… Tot i la mala salut de ferro de l’ús de RSS, cal continuar apostant per usar lectors i demanar el servei, per fer una internet més neta (només dades, no tota la parafernàlia d’una plana web -imatges, estils, lletres de mal llegir, anuncis, galetes, rastrejadors- o el rastreig fins i tot de correus i llistes de subscripció). ...

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

Associem internet, o tot allò al voltant de la xarxa, com una cosa moderna, sense edat, en contínua renovació, sempre actual. Els colors, la brillantor de les pantalles i les pàgines i les aplicacions, la constant renovació de la imatge fa que no es vegi res mai antic: quan de temps fa que no heu vist una pàgina vella, d’aquelles amb fons blanc, text negre i enllaços blaus? Molt. I les xarxes socials i les empreses que hi ha darrere també es pugen al carro, perquè és clar que ven més una imatge nova i moderna que no pas una d’antiga. ...

Si definim la IA com “intel·ligència” i com “artificial” li donem, per la simple força de les dues paraules combinades i el seu significat, unes característiques gairebé d’autoconsciència i de generació que en realitat no té, i li afegim un misticisme i una personalitat que facilita fer volar coloms. Sens dubte els models LLM i la capacitat de computació i de gestió d’immensos conjunts de dades per entrenar-les fan que surtin resultats impressionants, i la capacitat (com a programes que, de moment, no deixen de ser) de trobar patrons i proposar connexions i respostes pot ajudar en moltíssims camps de la investigació i la ciència. Altra cosa son els usos més comercials i més de dia a dia que tinguin que no deixen de facilitar-nos la vida… però pensem en gran i mirem-la com eina de ciència. ...

Ens alienem, cada vegada més, del nostre entorn. Vivim en bombolles i consumim de tot: Bombolles informatives, culturals, socials i físiques. Consumim informació, aliments, llocs i sensacions, cada vegada a més velocitat, més prefabricats i més ensucrats, més allunyats del que és la realitat. Cada vegada tenim més informació però coneixem menys, ens sembla estar informats però només consumim notícies, viatgem i ens fem fotos, però no sabem gairebé res dels llocs on anem, per on passem o on estem. ...

El llenguatge (o protollenguatge) i les eines sembla que van aparèixer al mateix moment 1, entre tres i dos milions i mig d’anys enrere. Des de sempre, tècnica i comunicació han anat parelles per la nostra espècie: sense una no hi ha l’altra: sense una manera de comunicar-se, no es poden escampar les idees, i sense escampar les idees, no es pot millorar la tècnica, adquirir coneixement extern, i millorar-lo: ens passaríem la vida refent el mateix, sense saber què han fet els altres. ...

Gestionar la informació que trobem a la web és una feinada: guardar en algun lloc el que ens interessa, potser anotar-ho per tenir una referència en un futur, ordenar-ho amb coses similars o agrupar-ho… requereix d’un suport específic, d’una eina: desar un favorit al navegador no és només suficient. Si volem usar allò que hem guardat per estudiar, crear connexions o aprendre necessitarem un sistema que acabi essent una llibreta digital totalment flexible, on ho deixem tot i on ho voldríem trobar tot, un segon cervell; i necessitem que els passos per ordenar i trobar la informació siguin mínims: el mètode ha de ser transparent, perquè el que interessa de veritat és el resultat final, la informació. ...

És molt fàcil associar l’omnipresència i la quantitat d’informació de la xarxa a pensar que la informació que està allà és immutable i permanent, que sempre hi serà. I si ja era fàcil només tirant de cercador, avui en dia fent les consultes als nous oracles intel·ligents de la xarxa, encara ho és més. I, sense adonar-nos, caiem, cada vegada més, en la immediatesa de la resposta i de la informació: tenim el que volem i quan ho volem, i cada vegada mirem menys d’on ve, qui ho diu, i ja no parlem de guardar-ho de cara al futur… perquè, si ja ho buscarem de nou, i ja ho trobarem (com sigui, via cercador o via IA) allà… qui es preocupa de la feinada de guardar adreces d’interès i ordenar-les, per després tornar-hi? Segurament no molta gent. ...

Que la democràcia com la coneixem en l’últim segle a Occident (o els últims 50 anys, aquí) està molt amenaçada és ja coneixement comú, i sense ser alarmista ni exagerar: és un fet. Amenaces externes (dictadures i règims autoritaris hostils) i amenaces i febleses internes (extremismes polítics i religiosos, o interessos econòmics, per exemple) desdibuixen la política i els temes d’interès comú, polaritzant el discurs i desdibuixant o amagant realitats (culpabilització de grups minoritaris, greenwashing, instrumentalització de problemes socials…). ...

La IA està de moda, no hi ha dubte. Estem tots descobrint què ens pot oferir, com usar-la, en què ens influeix i com ens afecta, com proveir-la, com s’entrena, com aprèn, i totes les implicacions que això pugui tenir. Més enllà del repte científic, computacional, informàtic, social i ètic que suposa, o l’impacte que pot tenir en l’economia, la societat, la política o els conflictes… la IA té una dimensió econòmica importantíssima. ...