Hola!

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. ...

Una mica tard, però més val tard que mai: El presidente francés, Jacques Chirac, ha querido poner la nota en el aspecto social de la crisis que afecta al país desde hace dos semanas, y sin olvidarse de recordar que su prioridad sigue siendo reestablecer el orden, ha centrado su discurso televisado de esta noche sobre esta “profunda enfermedad” en la forma de atacarla de raíz, luchando con los principios fundamentales sobre los que se construye la nación contra la discriminación y la pobreza, y sobre todo contra la que afecta a los jóvenes en los barrios marginales de las grandes ciudades.“Cualquiera que sea su procedencia, todos son hijos de la República”, ha señalado Chirac en su alocución contra el “veneno” del racismo. ...

Via el SearchBlog de John Battelle arribo a un parell d’articles del New York Times sobre Yahoo i Google. Interessants per veure per on aniran les coses: per la banda de Yahoo es mostren alguns productes i es parla d’idees i projectes que es volen dur a terme, i se li fa un repasset a la companyia, mentre que l’article sobre Google (potencial, productes i aplicacions i usos d’aquests productes) té aquell “halo” misteriós que envolta aquesta companyia: que si faran això, que si faran allò… ...

Sovint sentim a parlar de fractura digital, i per il·lustrar el tema es donen números i més números (índex de penetració d’internet a les llars, ús de la xarxa i les noves tecnologíes, diversos índex d’ús i funcionament de la xarxa, número d’ordinadors per habitant, connexions per 1000 habitants, etc…) i es van fent campanyes (normalment no gaire exitoses) per intentar reduir-la. Aquesta és la fractura digital que podríem anomenar vertical, la que permet o no accedir a la xarxa, la que està relacionada amb la infrastructura i el maquinari. ...

Des de fa uns dies, he anat llegint sobre Flock, un nou navegador basat en el codi del Mozilla (i que per tant té tots els avantatges d’aquest), però que posa més èmfasi en aspectes o serveis més “socials” o comunitaris de la xarxa, com ara: Permet postejar directament a un blog Accés directe a comptes de Flickr Compartició dels favorits: permet publicar directament les adreçes d’interès al compte propi de del.icio.us, o importar les que ja tinguis allà També presenta altres característiques, per exemple, la presentació de les pàgines visitades que coincideixin amb allò que entrem a la caixa de cerca, o el shelf, un lloc on anar deixant troços de pàgines que ens semblin interessants (com una mena de porta-retalls múltiple), i que a més va lligat amb l’editor de blogs… ...

En un correu que m’ha arribat trobo un parell de frases sobre la premsa: “The superficiality of newspaper coverage is without excuse; public characters appear as on a child’s drawing, two-dimensional and without perspective. All that is lacking is the childish charm. That is not the fault of the reporters but of their employers, who will neither invest in thorough reporting nor even sanction it, because it might disturb their own concept of the world they live in.” – A. J. Liebling, The Wayward Pressman ...

L’altre dia llegia no sé on que OpenOffice 2.0 ja es podia trobar en alguns mirrors, aquest matí he fet un cop d’ull a la web i jo diria que encara parlava de la beta, i ara hi faig un cop d’ull i ja es pot baixar la 2.0 ! No sé si és que no m’he fixat, però jo diria que deu haver sortit fa no res… Sigui com sigui, ja tenim aqui una versió que molts estàvem esperant! ...

Avui he assistit a un workshop (¿taller?) on en Juantomás Garcia, el president d’Hispalinux, ens venia a parlar sobre la implantació de software lliure a una organització. El perfil dels assistents ha estat divers, hi havia tècnics (ja sia de desenvolupament o de sistemes), com gent amb perfils més de gestor, gent que usa exclusivament software propietari i d’altres que només usen software lliure, i d’altres que fem el que podem… ...

Moltes vegades es confón el fet d’instal.lar software lliure amb un cost zero d’instal.lació del mateix. Després, quan es veu que això no ha de ser així, que potser hi haurà d’haver una inversió en formació o bé en la instal.lació i el manteniment del sistema, les cares canvien: Quin avantatge té instal.lar software lliure si al cap i a la fi també haig de pagar? Suposant un equip d’oficina normalet (sistema operatiu més suite ofimàtica, per exemple) els avantatges no són només de la inversió inicial (cost elevat versus cost zero o cost molt reduit), sino de compatibilitat entre diferents eines, llibertat d’elecció, possibilitat de millora del software, adaptació del mateix, apart del que suposa, conceptualment parlant, el fet de poder disposar i modificar un mateix de les eines amb les que accedeix i gestiona la informació pròpia. ...

Fa temps que vaig provant diferents maneres d’estar al dia del que es publica a les bitàcoles que vaig seguint, però no acabo de trobar el mètode adient: com trobar allò que t’interessa, separar el gra de la palla, marcar allò que no vols que es perdi, tenir una visió general de manera ràpida i un accés fàcil a tot de manera ordenada i senzilla? De bon principi visitava directament les bitàcoles, mirant si hi havia articles nous, o bé feia un cop d’ull a serveis com bitàcoles o catapings (en el meu cas). Aquest sistema és massa lent, massa visites i clics, falta una visió de conjunt de tot allò que vas seguint, i a mesura que creix el número de llocs que visites, es torna molt poc practicable. ...