Hola!

Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues. Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa políticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mínim, políticament parlant. ...

Via slashdot m’assabento que Philips ha presentat el prototip d’una pantalla enrotllable. Per ara la resolució és petita, 320 x 240 píxels, però és un primer pas en una direcció de la que se n’havia parlat molt però s’havien vist poques coses. Caldrà veure si segueix evolucionant (esperem que si), per incorporar més superfície, més resolució, nivells de gris i colors, etc., però les possibilitats que s’obren en quan a la modularització i minimització de diferents tipus d’equips, o la interconnexió entre dispositius, és immensa: telèfons o pda amb pantalles que poden crèixer i ocupar alhora poc espai a la butxaca, pantalles d’equips de sobretaula que es poden plegar o obrir segons les necessitats, minimització dels equips portàtils (una petita cpu + un teclat enrollable + una pantalla enrollable?)… és qüestió de posar a treballar la imaginació, i jo no en tinc molta, segur que d’altres tenen més idees. ...

Començo a repassar els apunts que s’han anat publicant i que m’han quedat pendents durant aquests dies de vacances, i poc a poc començo a ressituar-me. Com que fa uns dies, a més, vaig fer un canvi d’imatge (tema) tant al bloc com a la resta de la pàgina, aprofito per fer-hi un cop d’ull i m’adono que, en fer el canvi i vigilant que tot funcioni, no havia posat el botó de les Formigues! Buf! ...

A punt d’agafar vacances, qui més qui menys pensa en sortir o fer un viatge, conèixer d’altres terres i altra gent, tot i que no sempre ho podem fer. Viatjar, tant geogràfica com temporalment, ho podem fer també sense moure’ns de la cadira, amb un bon llibre a les mans. Aqui van unes quantes referències, per si voleu provar-ho. Totes aquestes tenen en comú que no només relaten un viatge o descriuen unes terres, també parlen de la gent que hi viu i dels fets, descriuen canvis i mostren opinions i sentiments dels autors, no són (per sort) simples guies de viatge: ...

A casa portem uns dies de navegació intensa per la xarxa buscant informació per les vacances. És un tipus d’informació que no acostumo a buscar, i per tant, estic anant a moltes pàgines per on no acostumo a passar. Si bé de bon principi un hi posa voluntat, en passar una estona acaba cansat, però no per no trobar la informació o les dades que cerca, sino per la constant promesa d’informació que mai no trobes, per la poca qualitat de la informació o per la repetitivitat de les mateixes dades. Saltes de pàgina en pàgina i per tot arreu et donen les mateixes quatre dades i dues fotos, emmarcades amb un color o amb un altre. Per això calen tantes pàgines, tant auto-bombo de portal d’això o d’allò? ...

Cal posar una frontera entre el programari lliure i el programari privatiu? Necessitem traçar realment aquestes lí­nies? Dit d’una altra manera, cal establir a quins sectors s’adapta millor cada un d’ells? En Mor dóna la pista en l’últim paragraf de l’article on parla d’aquest tema: Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de ní­nxol. En aquests casos el programari privatiu sí­ que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada. ...

D’on han sortit els suïcides de Londres? Ara ja se sap que els suicides dels atemptats de Londres eren gent nascuda al país. Gent que ha crescut dins la societat a la que ha atacat, amb una vida aparentment normal, apreciada per la seva comunitat, integrats al veïnat, amb contacte (o vivint) amb la seva família, joves, sense problemes econòmics i amb perspectives de futur. Aquesta imatge no ens quadra amb la (tòpica) del terrorista que prové d’un país musulmà empobrit o en guerra, i que s’amaga entre la comunitat immigrant del seu pais. ...

Des dels atemptats del proppassat dia 7, la premsa ha anat informant de l’evolució de les investigacions, ha donat dades numèriques i estadístiques, ha publicat plànol, mostrat fotografies… en resum, ha fet de cronista dels fets. També s’han publicat editorials i columnes d’opinió, anàlisi i elucubracions sobre els terroristes, el seu origen, etc… No és poc, però hi ha moments en que aquestes informacions semblen escasses (i no em refereixo a publicar dades sobre el número de víctimes minut a minut o mostrar imatges dels llocs) i, fins i tot, repetitives (anàlisis dels atemptats, butlletins de les autoritats, opinions dels experts) perquè moltes d’elles són similars. Falta qualitat, i aquesta es supleix moltes vegades amb quantitat. ...

Finalment el Parlament Europeu no ha aprovat la directiva de patents (via El País, El Mundo i La Vanguardia (tot i que aquests últims no semblen gaire conformes) i per un vot bastant contundent. Llegint la notícia, a un li queda el petit dubte de si ho han fet per convicció o perquè estaven molt enfadats amb la Comissió pels mètodes emprats: Sin embargo el propio ponente pidió antes de que se iniciara la votación, vista la oposición generalizada, que la Cámara se pronunciara en contra de la directiva. “Sobre el fondo del tema estamos divididos. Pero compartimos una cólera colectiva en el Parlamento Europeo sobre la forma inadmisible en que ha sido tratado por la Comisión y el Consejo debido a la ausencia total de consulta a la hora de redactar el texto”, señalo Rocard. ...

Quin “susto”! Aquest matí­ he anat a fer un cop d’ull al bloc i ai! no em serveix la pàgina! Dóna un error 509, bandwith exceeded! í’ndia, m’he passat de la ratlla, he tingut més conexions de les que pensava! Moro d’èxit? No, algun graciós que ha visitat la pàgina 386 vegades ell solet! Li interessava molt algun article? Tenia un tic nerviós al dit d’apretar l’enter? Recàrrega-mania? No ho sabré mai (més, espero!). La qüestió és que ell solet m’ha rematat el que em quedava d’ample de banda pel que resta de mes (tinc un màxim contractat) i a partir d’aqui, el servidor deia que res de res. ...