Abundancia

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

Els usos que fem de la xarxa diuen molt de nosaltres, però també diuen molt de la pròpia xarxa. Fa anys el correu, les pàgines web personals i algunes d’universitats, governs i centres de recerca eren les més habituals, les empreses tenien una presència testimonial amb una mica de text, un catàleg de productes i una presentació de ells mateixos, a grosso modo, i no gaire cosa més. Els fòrums, xats, les llistes de correu i l’IRC eren el centre de la comunicació, i teoritzàvem sobre la conversa global. El comerç electrònic, la pirateria, les regulacions d’ús i d’accés, la ciberguerra i els interessos econòmics estaven lluny, molt lluny del paradís electrònic. ...