Administracio

De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès? Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF. Fins aquí , tot sería passable, però si et vols apuntar als cursos… t’has de baixar un fitxer fet (i que només es pot obrir) amb Access 2000. I si no el tens, t’aguantes o ho piques tot a mà: ...

Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologies. A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…) ...

A vegades les administracions tiren endavant grans projectes amb molt de rebombori mediàtic (grans objectius, grans inversions), que a l’hora de la veritat o són fum o han errat completament el tret. En canvi, hi ha d’altres projectes que, sense tenir tan rebombori mediàtic poden ser a la llarga molt més útils per als ciutadans, tot i que romandràn en segon terme, o no visibles al primer cop d’ull. Un d’aquests projectes, per exemple, és el cercador d’administracions públiques de l’AOC: és un cercador que indexa continguts de les diferents administracions catalanes i que després es posa a disposició de les mateixes. Això té avantatges evidents: ...

Al blog de Juantomás García llegeixo que Dinamarca farà obligatori l’ús d’estàndars oberts a l’Administració pública. Es realment una gran notícia i un tema que em la impresió que a vegades queda una mica aparcat, donat de banda. Es parla prou sovint de l’ús que l’Administració ha de fer (hauria de fer) del software lliure, que si usa Linux, que si Firefox, que les webs funcionin en més d’un navegador… però no es parla moltes vegades dels formats de la informació: es pot usar software com OpenOffice per fer el treball diari i, en canvi, podriem seguir guardant els arxius de text amb format de Microsoft Word. Sembla incongruent, però és possible. ...

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. ...

Moure grans projectes a la pròpia Administració costa molt. No moure grans projectes per part de l’Administració, amb moviments d’enormes sumes de diners o que afectin grans extensions, sino grans projectes dintre de la pròpia Administració, projectes que poden suposar una despesa important, però que, sobretot, afecten a la pròpia organització i, com a tal, presuposen molts petits canvis que afecten a moltes persones. La pròpia naturalesa d’aquests projectes, que presuposa canvis en la manera de treballar, i que per tant remou una mica a tothom d’allò a que està acostumat, troba resistències dintre de la organització, moltes vegades tant a nivell de direcció, com a nivell de cada persona implicada (o afectada), i si la organització (en aquest cas, la direcció) no és prou valenta com per seguir endavant amb els canvis, intentar explicar-los, amb la mà extesa però ferma, els canvis acaben quedant en un no-res, en una mala temporada d’aigües agitades que han tornat al seu lloc. Com a molt s’haurà remogut alguna pedra pel camí­ o s’haurà deixat cec algun meandre, però res més. ...