administracio

L’administració electrònica, fins ara, es caracteritzava per posar a disposició dels ciutadans els tràmits per internet, facilitar resultats d’algun tràmit per la xarxa o per sms, informar de terminis i tributs… Últimament s’obren noves vies, i es comença a extendre la idea de la carpeta del ciutadà (o noms similars): un lloc on cadascú, prèviament identificat, pot accedir a informació personal, realització de tràmits directes, etc… En un món cada vegada més connectat, aquesta és la via a seguir....

Des de fa un temps, totes les Administracions d’aquest país estan fent un esforç per oferir serveis a la xarxa (ja no val només la presència, calen serveis), unes ho fan amb més fortuna i d’altres amb menys. Tenim pàgines de l’Estat, de la Generalitat, de les Diputacions i dels Ajuntaments, sense esmentar mancomunitats i Consells Comarcals, i totes intenten oferir informació i la possibilitat de fer tràmits, les més avançades permeten consultar dades pròpies i oferir finsn i tot validesa jurídica als tràmits realitzats electrònicament....

De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès? Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF....

Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologies. A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…)...

A vegades les administracions tiren endavant grans projectes amb molt de rebombori mediàtic (grans objectius, grans inversions), que a l’hora de la veritat o són fum o han errat completament el tret. En canvi, hi ha d’altres projectes que, sense tenir tan rebombori mediàtic poden ser a la llarga molt més útils per als ciutadans, tot i que romandràn en segon terme, o no visibles al primer cop d’ull. Un d’aquests projectes, per exemple, és el cercador d’administracions públiques de l’AOC: és un cercador que indexa continguts de les diferents administracions catalanes i que després es posa a disposició de les mateixes....

Al blog de Juantomás García llegeixo que Dinamarca farà obligatori l’ús d’estàndars oberts a l’Administració pública. Es realment una gran notícia i un tema que em la impresió que a vegades queda una mica aparcat, donat de banda. Es parla prou sovint de l’ús que l’Administració ha de fer (hauria de fer) del software lliure, que si usa Linux, que si Firefox, que les webs funcionin en més d’un navegador… però no es parla moltes vegades dels formats de la informació: es pot usar software com OpenOffice per fer el treball diari i, en canvi, podriem seguir guardant els arxius de text amb format de Microsoft Word....

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent....