De l'economia de l'abundància a l'escassetat de la dada

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

  15 d’oct. 2024      4 min      707 paraules

Humanitats per a la tecnologia

[caption id=“attachment_1925” align=“aligncenter” width=“717”] O acabarem deshumanitzant-nos nosaltres, sense capacitat d’acció ni reacció. Es que el terreno de la inteligencia artificial ya no es solamente un espacio para la tecnología y la ciencia de computadores, es un terreno que abarca absolutamente todas las disciplinas intelectuales.[…] John Etchemendy, entrevistat a El País Semanal (9/7/2019) John Etchemendy parla de la IA, però el mateix es pot aplicar al big data, a les xarxes socials o a qualsevol sistema d’avui en dia: com més estesa està la tecnologia dins de les nostres vides i de la societat en general, menys la podem deixar únicament en mans de tecnòlegs i més hem d’humanitzar-la. ...

  23 de jul. 2019      3 min      547 paraules

Eines + dades = societat + lliure + informada

)A mitjans d’agost Google presentava el projecte Sunroof, una eina on-line que calcula el potencial de l’energia solar dels edificis, el número d’hores de sol que toquen a casa teva, i et diu el que pots aprofitar i el que estalviaries d’electricitat tenint en compte la teulada que tens, la orientació, les ombres… A banda de l’aposta per presentar d’una manera tan gràfica i senzilla arguments a favor d’una energia renovable, el concepte i la realització son molt interessants: l´ús de diferents orígens de dades, la combinació amb mapes i geolocalització i el lligam amb informació de preus, donant al final un simple resultat econòmic, és espectacular. ...

  01 d’oct. 2015      3 min      503 paraules

De la rendibilitat d'Open Data i Big Data

Big Data triomfarà (està triomfant) com a generador de grans volums de negoci, Open Data no (i trigarà a fer-ho). Big Data té darrere tot l’interès econòmic de les empreses: permet comercialitzar amb un producte (la informació), donar-li valor, modificar-lo i revendre’l. I si saps posar-li un embolcall ben maco (una presentació visual resultona), encara ven més. Open Data és, a dia d’avui, una opció política i un intent d’obertura de (bàsicament) l’administració i de generació d’oportunitats de negoci, basat en el retorn i el re-aprofitament de dades públiques. ...

  08 de jul. 2014      3 min      470 paraules

Seguretat i privacitat, clau de la confiança

) El camí cap a la smart city suposa una oportunitat de millora de la gestió, d’optimització de recursos, prevenció, seguretat, estalvi i eficiència, sens dubte. Si s’aprofita bé l’oportunitat, és un camí no només a nivell administratiu, si no també de gestió política i administrativa si es lliga bé amb govern obert, open data i transparència (de fet, no s’hauria d’entendre una cosa sense altra, donat que son dues cares de la mateixa moneda). En última instància, doncs, el camí cap a la smart city ens pot dur a un canvi social: una major participació en la presa de decisions, una major informació i per tant una major implicació de tota la societat en el govern de si mateixa (hom podria arribar a pensar en alguna mena de democràcia assembleària total mitjançant petits gests diaris, micro-revisions i aportacions d’informació). ...

  24 de febr. 2014      4 min      676 paraules

Smart cities: millor coneixement, millor gestió

Les administracions son enormes organitzacions que ofereixen multiplicitat de serveis, i que gestionen (i necessiten per gestionar) grans quantitats d’informació. De fa uns anys, estan immerses en processos de millora i optimització, i en molts casos s’ha fet i s’està fent una molt bona feina, tenint en compte els punts de partença, els recursos que s’hi destinen i les resistències que moltes vegades la mateixa organització imposa (qualsevol organització gran té una enorme resistència al canvi). ...

  13 de febr. 2014      3 min      457 paraules

Pronòstics tecnològics* per al 2014

A principis d’any és habitual trobar-se algunes prediccions del que pot passar durant l’any, i l’àmbit de les tecnologies no és diferent (la gent d’Experts Exchange han fet un recopilatori prou interessant). Algunes prediccions i idees que m’apunto per seguir: Els tablets no substituiran els ordinadors: Portant la contra al que sembla dir tothom, els de Experts Exchange prediuen menys marges de benefici i per tant menys interès en fabricar-ne. És un bon argument, però de vegades el mercat no és racional del tot, i per tal de mantenir posicions caldrà veure si s’arrisquen a pèrdues. A més, aquest Nadal ha estat el boom dels tablets, i la tabloidització dels continguts de la web hi ajuda molt. Segurament no els substituiran completament: en funció dels usos i els llocs. A la oficina i feina complementaran, a casa segurament si. TV i internet, al mateix lloc. Triomfaran finalment les smartTV? Potser. Però això implica serveis de pagament, i en un país tant acostumat al “m’ho baixo” com el nostre és un gran repte. A banda, el model d’emissió associat, serà també amb anuncis, per petits que siguin al davant? Caldrà veure quina oferta de contingut hi ha. El que sembla clar és que el concepte de Internet (correu, xarxes) a la tele no ha triomfat: és portar un ús privat a la sala de casa, on ho veu tothom. Tsk, tsk… Smartphones més lligats a d’altre hardware de la casa: cotxes, neveres, seguretat… Segur que la internet de les coses hi ajudarà. Però ull amb l’spam (1 ), perquè pot multiplicar-se i donar lloc a nous riscos de seguretat. Ho tindrem en compte? Internet és una finestra oberta,, gairebé sempre. I com més connectats, més sabran de nosaltres. L’any de l’HTML5: augment d’ús, noves funcionalitats i estandarització. I, de postres, la llargament anunciada mort de Flash (no estaria malament, vistes algunes webs). Ara només faltarà que hi implementin característiques de seguretat (certificats, signatura) i la festa serà complerta (jo pago alguna copa si és així!) Social mining en expansió: data mining del de sempre, ben combinadet amb tota la informació que publiquem i anem deixant a la xarxa i als registres electrònics. Big data i enginyeria social: ja se n’ha parlat bastant del que pot suposar. Canviant de registre, però, l’aplicació de big data pot ajudar, i molt, a la ciència: modelat de planetes per cercar-ne de nous, tractament de les dades dels acceleradors de partícules, previsions d’enfermetats, indicadors de pobresa, establiment i estudi de tendències socio-econòmiques o estudis complexos d’ecologia i biodiversitat Del desenvolupament i desplegament tradicionals en servidors propis al desplegament en núvol i el software com a servei: escalabilitat, resposta, flexibilitat. Transformació de despeses CAPEX en OPEX, evolució dels departaments de tecnologia cap a la gestió. I a nivell intern, el desplegament definitiu de les màquines virtuals, el núvol privat que farà indiferent (fins a cert punt) els clients on s’executen els programes. Màquines dintre de màquines, transparents per als usuaris. Tornem, sota noves tecnologies, al “the network is the computer” i, si voleu, al host (només que ara és distribuït i flexible, no un armari de ferro). A més llarg termini també tenen cabuda altres coses(2) de les quals també en sentirem a parlar més aquest any: impressió 3D, més núvol, ús eficient d’energia i emmagatzematge, renovables, el núvol digital, vehicles auto-conduits, la internet de les coses i l’automatització de treball intel·lectual (treballadors de coll blanc, tremoleu… o reinventeu-vos). ...

  23 de gen. 2014      3 min      607 paraules

Big data: un doble repte per l'Administració

El big data és el següent pas de la xarxa per explorar i explotar comercialment. El conjunt immens d’informació de tot tipus que es genera i s’emmagatzema, i la possibilitat d’interconnexió de les diferents sitges i de recerca i extracció de dades, resultats i tendències és un mercat que ningú vol desaprofitar. L’Administració, com a actor econòmic i social de primer ordre, també té interessos i és part en aquest terreny: d’una banda, com a impulsora de solucions que facin ús d’aquest concepte i de proveïdora de dades; de l’altra, actuant com a reguladora i aplicant lleis i controls per garantir la privacitat de la ciutadania. ...

  28 de set. 2013      3 min      522 paraules

Big data, models i cignes negres

La cerca i anàlisi de conjunts immensos de dades sembla ser el nou gran paradigma, la nova frontera a explorar, el nou Klondike on cercar or: Sabrem més de nosaltres, podrem buscar patrons de comportament i a partir d’aquí inferir no només gustos i amistats, si no trobar patrons de comportament i xarxes de contactes. Això pot ser un caramel per les agències de publicitat, i és, indubtablement, un caramel també per les agències de seguretat. ...

  16 de jul. 2013      3 min      621 paraules

Qualitat i conservació de les dades

És suficient el tractament i les tècniques de la ciència informàtica per garantir la qualitat i la perdurabilitat de les dades que emmagatzemem? Històricament s’han desenvolupat teories i mecanismes per garantir la certesa i la exactitud de les dades recollides, la no repetició de les mateixes, s’han estudiat les estructures més òptimes d’emmagatzematge per cada cas i la millor manera de reflectir diferents tipus d’informació. Les formes normals de les bases de dades, els arbres B, les bases de dades relacionals o orientades a objectes o les més modernes distribuïdes, l’estudi de les relacions entre les dades, etc., ja fa molts anys que està inventat i aplicat, cada vegada més refinat i més optimitzat. ...

  18 de juny 2013      5 min      927 paraules