Premisa: el temps és un recurs finit. Observació 1: Si twittejo i facebookejo, no bloguejo (o ho redueixo al mínim) Observació 2: Si bloguejo, ni twittejo ni facebookejo (o ho redueixo al mínim) Comments: Manel - Jun 5, 2009 Es difícil, trobar l’equilibri. Sobretot per culpa de la premisa ;·) pqs - Jun 5, 2009 Malament ho tenim, doncs.
Publicar qualsevol cosa a internet sense tenir en compte que ho pot veure tothom no és gaire de fiar: el món bític és, per definició, descontrolat i mai saps on acabarà tot allò que poses a la xarxa. Via Bel Llodrà trobo un vídeo molt ilustratiu sobre el tema. Ja sabeu: publiqueu només el que posaríeu en una postal. Comments: bitsenbloc » Blog Archive » Quasi un bloc » Blog Archive » Publicar amb seny - Feb 0, 2009...
Fa uns dies que uso Facebook: tot i que de bon principi em va fer una mica l’efecte de friendfeed, que trobava massa informació de cop, ara la cosa s’ha normalitzat o bé ja m’hi he acostumat. El fet, però, és que se’m comencen a juntar diferents espais a la xarxa, que uso per comunicar-me però de maneres diferents: a aquest blog i a twitter ara hi haig d’afegir facebook....
Que de les converses als blogs i entre blogs es pot aprendre molt, que hi ha converses interessants i que són un nou mitjà d’expressió no ho discuteix ningú. Que també hi ha molt contingut d’ínfima qualitat i sense cap interès, que no aporta res i que només afegeix soroll al canal, tampoc. Avui he trobat una paraula que defineix aquest segon cas perfectament: blogorrea. Encertadísima!
Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa....
Gran part del dia laboral d’avui he estat consultant pàgines i correus, enviant correus, retocant documents i posant informació a wikis interns, em fa l’efecte d’haver generat informació, ara queda esperar a rebre les respostes de tota aquesta feina. La qüestió és que la gestió de la informació, la pròpia i la forana, ocupa una part important del temps, i, a vegades (moltes, masses), impel·lits pel dia a dia, no ordenem les idees, no deixem el que hem produit i reflexionem sobre allò que hem fet....
Fa uns dies vaig començar un experiment ajuntant els canals del twitter i blog, per intentar agrupar en un mateix punt dues maneres de conversar. Avui, per contra, torno a deixar cada canal per separat, com estava abans. No només són maneres de conversar diferents (l’una ràpida, al moment, expressió instantània d’idees o moments, l’altra més reflexionada, pausada i treballada, amb més possibilitats d’expressió i explicació), en el meu cas, a més, també s’adreçen a audiències i sentits diferents: el blog es més públic, més accessible i més autoexplicable, twitter (qualsevol sistema de microblogging, potser) l’oriento més a converses amb els amics, i, per tant (per tot el que això pot comportar), entenc que és més privat....