Coneixement

Amb el desplegament de la IA arreu de les empreses i organitzacions i la subsegüent substitució de determinades tasques repetitives i de poc valor inicial per eines integrades i agents, s’albira un risc sobre feines de coll blanc (tecnològiques, administratives, financeres, recerca) que ja fa temps que passa en feines i oficis més manuals: la falta de relleu i la pèrdua de coneixement. En oficis on tradicionalment hi ha hagut una transmissió de coneixement i d’habilitats com fusters, llauners, electricistes, pintors… ja fa temps que manquen professionals i hi ha demanda de mercat creixent, ara ja generalitzada arreu: ha vingut donada, històricament, pel poc reconeixement social i laboral que se li ha donat a aquests oficis, el prestigi que han tingut socialment altres feines i la pèrdua de focalització en captar talent i professionals per aquests àmbits: feines que semblava que podia fer qualsevol, i no gaire ben pagades Tot un seguit de malentesos i prejudicis laborals i socials que han portat a minusvalorar-les. Sembla que ens adonem que això no és així, i hi ha una tendència a revertir la situació: més inversió en formació, en centres, més prestigi social, més oportunitats de feina a futur… però és una situació que no es resoldrà en poc temps, i que ha comportat la pèrdua, en general, de la figura de l’oficial i l’aprenent1, que era el que feia, en ambients estrictament laborals i més enllà d’escoles, que hi hagués una transmissió de l’ofici, de la manera de fer, i de la pròpia cultura corporativa (si bé fa anys no s’emprava aquest terme). Hores d’ara, això ha provocat una pèrdua de coneixement i un impacte econòmic, de rendiment i de pèrdua de força laboral i habilitats que ara estem patint de manera prou evident. ...

[…]cuando Elías, que se encontraba en la gruta del Monte Horeb, fue llamado a la presencia del Señor, un fuerte viento sopló desde las montañas y quebró la roca. Sed non in vento Dominus, dice la Vulgata, pero el Señor no estaba en el viento. Después del viento llegó un tumulto de tierra y aire, mas non in commotione, non in commotione Dominus, el Señor no estaba en ese tumulto. Y después del tumulto llegó el fuego, mas non in igne Dominus, pero el Señor no estaba en el fuego. […] ...

Usar els serveis propis del govern com una plataforma que pugui ser usada per tercers és una molt bona idea. En Dave Briggs explica i expandeix una idea inicial del Servei Digital del Govern Britànic en aquest sentit. ) Si utilitzem les diferents peces que componen els diferents sistemes com elements intercanviables que poden ser usats en diversos llocs, en comptes de repetir funcionalitats en sistemes verticals, estalviem despeses, reduim temps i facilitem el manteniment. I si a això hi afegim la possibilitat de reutilitzar aquestes mateixes peces en sistemes foranis al nostre, però amb les mateixes o similars necessitats, ja no només som nosaltres qui estalviem, l’estalvi és ara compartit també per la resta d’usuaris. ...

) Període vacacional: disminueix la ingesta diària de notícies, el flux d’informació entrant; canvio els hàbits i els canals informatius habituals, i redueixo la freqüència i el temps dedicat. I no passa res. El món segueix rodant, i jo estic informat igual. Potser no al minut, però cal? L’excés d’informació, les dades repetides cada mitja hora, la infoxicació, la necessitat de saber de tot… son bones? Segurament no. En Thoureau ja tenia necessitat fa 150 anys de defugir la seva “sorollosa” societat, i en Taleb recomana no llegir premsa ni blogs. Potser son casos extrems, però sabem del cert que les notícies acabant arribant, que el flux de la informació és continu i repetitiu. ...

Tenim un llibre, ja sigui en paper o electrònic. El llibre, en la seva forma més elemental, el podem veure com un text que ens dóna informació. Ara agafem la teoria de la informació de Shannon, que estudia la comunicació de dades per un canal, el que l’afecta, com millorar-la, etc. Molt simplificadament, ens diu que la comunicació s’estableix entre dos elements (emissor i receptor) a través d’un canal. ...

En un moment en que sembla que cada vegada tendim més a la super-especialització dels coneixements, a l’aprofundiment en vertical de les diferents branques de la ciència, sembla que retorna la concepció renaixentista del savi que ha de saber de tot (si més no modificada). De fet, aquesta mateixa super-especialització, aquest aprofundiment en els descobriments i en la investigació fan cada vegada més necessaris equips multidisciplinaris d’experts que aportin diferents visions a un mateix problema, a un mateix repte, per encarar-lo des de diferents angles, i sabem que això ajuda a avançar. ...

Siguiendo con la cadena de Lore a la que me enganchó Pere, esta semana he aprendido… Que recuperarte de una baja es algo más que el que te dé el alta el médico. La de tiempo y energí­as que te pueden consumir un par de crí­os. Que parte importante del éxito de un proyecto és una buena gestión. No vale sólo pelearte con el código, hay más elementos, más información necesaria. Que cada vez estoy más alejado de determinadas formas de hacer polí­tica, de la tergiversación y el mal uso de las palabras, de la casi nula vergüenza de algunos… Seguro que ha habido más cosas, pero ésas son de las que me acuerdo. No irí­a mal hacer este ejercicio de memoria cada semana, seguro que me sorprenderí­a… ...

Llegeixo els articles de l’Anna, en Jmones i en Mor sobre el futur de l’era digital o, més ben dit, sobre el futur de la informació generada a l’era digital. Estic d’acord amb algunes de les coses que es comenten: L’usar estandars d’emmagatzematge per facilitar la lectura posterior i continuada quan hagin desaparegut (o evolucionat) els programes amb els que es varen generar documents El deixar fitxers de text explicant la informació emmagatzemada, ja siguin estructures de directoris (fitxers) o les estructures de cada tipus de fitxer (descripció del format del fitxer) ...