Converses de pau entre israelians i palestins: de nou? Ara sí que ho resoldran? I els de Hamàs, els colons, els hassidim, què diuen? I els moderats, superaran els problemes propis i aliens? Tant de bò, però sóc una mica escèptic, massa intents al llarg dels anys, poca flexibilitat amb els altres i fermesa amb els propis. Comments: pqs - Sep 5, 2010 Tots sabem que no resoldran res ara mateix....
Que en el futur esclataran conflictes per l’aigua sembla cosa més aviat certa, per ser un recurs cada vegada més preuat. Però on passarà? Hom s’acostuma a imaginar problemes i confrontacions en zones desèrtiques o molt seques -l’aigua del Jordà (Israel-Jordània), l’alt Nil, zones d’Etiòpia, zones frontereres al golf de Guinea,…-, és a dir, traslladem conflictes ja existents en el temps, problemes que tenen a veure directament amb l’escassetat ja existent....
Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005). La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació, l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament....
El Líban, Gaza i Cisjordània son els llocs on Israel s’ha empantanegat, on té conflictes i problemes eterns. Amb d’altres veïns amb qui també ha tingut conflictes (guerres), com són Siria, Jordània i Egipte, aquests s’han acabat fa temps. Quina és la diferència entre uns i altres? En els dos primers no hi ha estat, en el segon grup si. La substitució de les estructures socials de l’estat per elements foranis a aquest provoca que aquests mateixos grups, que actuen al marge de la comunitat internacional, puguin, d’una banda, adquirir una major acceptació en la societat on s’implanten (¿creen aquests grups una mena de síndrome d’estocolm a les poblacions on són?...
Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues. Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa políticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis....