Cultura

Timbuctú, la mítica, ha perdut un més dels seus tresors: a la destrucció d’algunes antigues mesquites, s’hi afegeix ara la desaparició d’una importantísima biblioteca on es guardaven documents irrepetibles. Aquest atac sense sentit a un patrimoni cultural únic no es més que una altra mostra d’on arriben els fanatismes, les visions intransigents: entra a la mateixa categoria que la destrucció dels budes de Bamiyán, la crema de la biblioteca de sarajevo, la crema d’un corán per part d’algún pastor americà o les cremes de llibres als anys trenta, per citar algun exemple. ...

El 70% dels lectors de Catalunya llegeixen en castellà: si en general es llegeix poc, en català encara es llegeix menys, doncs. Factors com la llengua d’origen dels lectors o els hàbits tenen influència, és clar (segur que hi ha gent que s’ha acostumat a llegir en castellà perquè abans no hi havia oferta, com hi ha gent catalanoparlant que no el sap escriure perquè no els en van ensenyar); però la oferta també és un factor molt important: anem a una llibreria i quants llibres en català trobem? La gran majoria son en castellà, segur que trobarem autors catalans (faltaria) i best-seller traduïts, però temàtiques més reduïdes, llibre que no sigui de ficció o assaig és molt difícil de trobar. Heu buscat mai ciència-ficció? Còmics? Llibres tècnics? ...

Elvira Lindo fa un encertat comentari sobre la banalitat a la que ens porta la indústria cultural en el seu afany de rendibilitat. La pregunta és si no ha arribat un punt en que l’autoanomenada indústria cultural o els mass media no son una amenaça per la Cultura, amb majúscula? S’ha de centrar el debat només en el mal que fan internet i les descàrregues a la indústria cultural (que no a la cultura, segurament), o l’ampliem? Perquè no parlem també de la porquería que emeten les televisions? De la premsa polititzada i pamfletaire? De la guionització de la literatura: ritmes trepidants i acció buida de sentit? La culpa de què s’escrigui malament és només dels sms? No té res a veure que es baixi el nivell de l’educació? De que es cridi a la televisió, que emet patrons de comportament? ...

Periòdicament van apareixent notícies sobre els llibres electrònics i els llibres en paper, sobre com afectaran a la edició tradicional, als editors i al mercat, sobre si el suposadament previst pirateig que hi haurà afectarà a les vendes i al mercat editorial, si les editorials sobreviuran… És evident que en un futur no gaire llunyà hi haurà grans canvis en el món editorial, que s’haurà d’adaptar a aquest nou mercat naixent, amb unes regles i beneficis totalment diferents, però també amb uns oportunitats que ara no es poden explotar, tant a nivell d’oferta de continguts com de venda de serveis i de fidelització de clients. ...

Un article de la revista Time explora quins camins poden seguir les grans cases d’enregistrament per fer front a la baixada de vendes: nous models de distribució, venda on-line, suscripcions, valors afegits, multimèdia, seguir les línies d’iTunes o Spotify… És interessant veure que hi ha idees per intentar renovar el model econòmic més enllà del recurs a la pataleta o les tècniques estil SGAE, però la clau està en saber reconèixer que no es poden aplicar les regles del món analògic, basat en suports físics (escassetat de recuros), al món digital, distribuït i fàcilment reproduïble per naturalesa pròpia. ...

Noves formes de control sobre el tràfic de xarxa i una notícia apareguda al País sobre diferents formes, sinó oposades, de gestionar la cultura, em porten al cap un text de Jacques Attali: En general, es passarà del dret de compra al dret d’accés. En particular, la desmaterialització de la informació farà més fàcil passar de la propietat de les dades a l’ús la qual cosa permetrà un major accés a la cultura, a l’educació i a la informació. Cada cop serà més difícil mantenir el control sobre la propietat intel·lectual. […] ...