Degut a l’estructura de la xarxa, les pàgines no només estan en un únic servidor sinó que, si son suficientment populars, es van repartint còpies (actualitzades gairebé instantàniament) a diferents punts de la xarxa (arreu del món), per facilitar la rapidesa de visualització. Aquestes còpies es serveixen mitjançant uns serveis (empreses) mitjancers que faciliten el control, actualització i servei.

Els cercadors (Google, Bing, etc.) van mirant aquestes pàgines, ordenant i indexant el seu contingut, i d’allà ens donen les llistes de pàgines o informació quan les cerquem.

Fins ara, això funcionava més o menys així, i els cercadors anaven fent passades i renovant contingut cada (molt poc) temps. Hi havia un equilibri entre demanar dades i repartir-les.

Hores d’ara, ens tirem de cap a preguntar-li coses als xats de IA com si no hi hagués res més. I les consultes a les IA son molt, moltíssim més cares energèticament i en consum de xarxa, i estan fent que els “repartidors” de continguts tinguin moltíssima més feina… inútil, que no els aporta res més que malbaratament de cicles de computació.

Perquè? Perquè les consultes a la IA fan que cada vegada que es cerca alguna cosa, la IA ho cerqui de nou, no busqui en la seva memòria (els cercadors tradicionals busquen en les seves bases de dades indexades)… i això fa que cada vegada es repeteixen les mateixes consultes. Imagineu-vos si anem fent una consulta i la refinem per prompts: cada vegada la IA anirà a buscar-ho.

Ara afegim aquí les noves IA raonadores (és a dir, que fan diversos cicles abans de respondre), i l’ús de tècniques RAG per actualitzar les respostes de la IA amb dades en temps real: l’augment de recursos és encara més bèstia que el que ja té la IA per si sol.

Les empreses “mitjanceres” de continguts son les que ho noten més, perquè és on més van a buscar les cercadores IA.

Bruce Schneier parla d’una nova característica de Cloudflare, una empresa “mitjancera” de continguts, on usen IA per contraatacar aquest ús abusiu de recursos (preguntes): generen contingut amb IA per servir-lo a les cerques de IA per tal de “tornar-les boges”, amb una tècnica que es coneix com enverinament de dades. Això faria que, a la llarga, les IA que pregunten no vulguin buscar en aquell “mitjancer” perquè els resultats no son bons…

És una tècnica intel·ligent (ja veurem si resultarà), perquè no afecta a les pàgines que son els seus clients, només a les IA “preguntadores”, que s’aprofiten de les dades sense aportar cap tràfic a la pàgina client.

És una volta més a les guerres entre els grans motors que ja semblaven establerts i els nous actors IA, que es volen menjar el mercat.

Pel camí, anem generant contingut merdós de cara a les IA per confondre-les amb altres IA, amb eines cada vegada més cares de mantenir i d’alimentar i entrenar en recursos: gastem per confondre i que altres no usin allò que ja hem entrenat nosaltres gastant molt (i amb coneixements d’altres, atenció).

Maco el negoci, en aquest sentit: IAs paràsites que s’aprofiten d’altres per confondre unes terceres, sistemes per contrarestar altres sistemes. I anem construint centres de dades i fent més ús d’energia sense finalitat productiva, perquè el problema no és només un ús, és la concepció de tot com uns sistemes en lluita i l’escala de tot plegat.