Democracia

El meu pare m’ha fet notar avui una esquela publicada al “Diario de Terrassa” d’ahir, 18 de novembre de 2006. Vaig a fer-hi un cop d’ull, pàgina 29, una esquela grandota, a peu de pàgina… hòstia! (perdoneu l’expressió): “Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España ¡Presente!” La signa una fantasmagòrica “Comisión Francisco Franco de Tarrasa” (transcripció literal), i suposo que deu venir donada perquè demà és 20 de novembre (dic fantasmagòrica perquè he cercat per la xarxa i no he trobat res d’ells, que no malpensi ningú, ara). ...

La xarxa ens permet aprofundir i engrandir el nostre sistema democràtic. No només ens permet mantenir converses i escoltar opinions diferents de les nostres, sino que ens permet debatir-les, apropar-nos a altres idees i opinions, intentar entendre-les o debatir-les. I això no és només entre “votants”. La xarxa ens permet també apropar-nos més als polítics que porten les regnes del sistema: podem veure què pensen, parlar-hi, discutir-hi, fora dels canals habituals, fora de les rodes de premsa, els comunicats, els congressos i els mítins. És clar que això no ho fan tots, només aquells que tinguin el temps, les ganes i la valentía d’obrir-se a la gent. Amb un blog, per exemple. ...

Interessant, molt interessant la conversa entre en Mor i en Pere sobre la democràcia. O millor dit, sobre democràcia i xarxa. Estic d’acord amb el que en Pere ja apuntava al seu primer post sobre la qüestió: en un món d’abundància com és la xarxa, on no cal competir pels recursos, no cal adaptar-se al gust de la majoria, cadascú pot buscar-se les seves pròpies solucions o fabricar-les, cadascú pot buscar la informació allà on vulgui i filtrar-la de la manera que desitgi, sense dependre de filtres d’altres, ja siguin editats per periodistes o construits a base de votacions. És una opció més. ...