Pronòstics tecnològics* per al 2014

A principis d’any és habitual trobar-se algunes prediccions del que pot passar durant l’any, i l’àmbit de les tecnologies no és diferent (la gent d’Experts Exchange han fet un recopilatori prou interessant). Algunes prediccions i idees que m’apunto per seguir: Els tablets no substituiran els ordinadors: Portant la contra al que sembla dir tothom, els de Experts Exchange prediuen menys marges de benefici i per tant menys interès en fabricar-ne. És un bon argument, però de vegades el mercat no és racional del tot, i per tal de mantenir posicions caldrà veure si s’arrisquen a pèrdues. A més, aquest Nadal ha estat el boom dels tablets, i la tabloidització dels continguts de la web hi ajuda molt. Segurament no els substituiran completament: en funció dels usos i els llocs. A la oficina i feina complementaran, a casa segurament si. TV i internet, al mateix lloc. Triomfaran finalment les smartTV? Potser. Però això implica serveis de pagament, i en un país tant acostumat al “m’ho baixo” com el nostre és un gran repte. A banda, el model d’emissió associat, serà també amb anuncis, per petits que siguin al davant? Caldrà veure quina oferta de contingut hi ha. El que sembla clar és que el concepte de Internet (correu, xarxes) a la tele no ha triomfat: és portar un ús privat a la sala de casa, on ho veu tothom. Tsk, tsk… Smartphones més lligats a d’altre hardware de la casa: cotxes, neveres, seguretat… Segur que la internet de les coses hi ajudarà. Però ull amb l’spam (1 ), perquè pot multiplicar-se i donar lloc a nous riscos de seguretat. Ho tindrem en compte? Internet és una finestra oberta,, gairebé sempre. I com més connectats, més sabran de nosaltres. L’any de l’HTML5: augment d’ús, noves funcionalitats i estandarització. I, de postres, la llargament anunciada mort de Flash (no estaria malament, vistes algunes webs). Ara només faltarà que hi implementin característiques de seguretat (certificats, signatura) i la festa serà complerta (jo pago alguna copa si és així!) Social mining en expansió: data mining del de sempre, ben combinadet amb tota la informació que publiquem i anem deixant a la xarxa i als registres electrònics. Big data i enginyeria social: ja se n’ha parlat bastant del que pot suposar. Canviant de registre, però, l’aplicació de big data pot ajudar, i molt, a la ciència: modelat de planetes per cercar-ne de nous, tractament de les dades dels acceleradors de partícules, previsions d’enfermetats, indicadors de pobresa, establiment i estudi de tendències socio-econòmiques o estudis complexos d’ecologia i biodiversitat Del desenvolupament i desplegament tradicionals en servidors propis al desplegament en núvol i el software com a servei: escalabilitat, resposta, flexibilitat. Transformació de despeses CAPEX en OPEX, evolució dels departaments de tecnologia cap a la gestió. I a nivell intern, el desplegament definitiu de les màquines virtuals, el núvol privat que farà indiferent (fins a cert punt) els clients on s’executen els programes. Màquines dintre de màquines, transparents per als usuaris. Tornem, sota noves tecnologies, al “the network is the computer” i, si voleu, al host (només que ara és distribuït i flexible, no un armari de ferro). A més llarg termini també tenen cabuda altres coses(2) de les quals també en sentirem a parlar més aquest any: impressió 3D, més núvol, ús eficient d’energia i emmagatzematge, renovables, el núvol digital, vehicles auto-conduits, la internet de les coses i l’automatització de treball intel·lectual (treballadors de coll blanc, tremoleu… o reinventeu-vos). ...

  23 de gen. 2014      3 min      607 paraules

L'art de programar

Quan desenvolupem codi moltes vegades ens centrem en cobrir els requeriments que se’ns estan demanant, en el temps requerit. Ens basem en la potència dels ordinadors actuals, en la interconnexió pseudomàgica dels serveis o de terceres funcions que usem com caixes negres, sense saber com funcionen, apliquem patrons i fem proves, i si funciona, voilà, ja està fet i a per les següent coses. Tenim mètriques, proves d’unitat, uat’s, diagrames i casos d’ús per preveure, veure, justificar i informar del que fem i com funciona, tenim tota una metodologia científica i tècnica al nostre abast. ...

  14 de gen. 2014      2 min      342 paraules

Paradigmes d'interfície d'usuari

Les finestres són a tot arreu: a Windows, als Macs o a qualsevol versió de Linux amb interfície gràfica. La metàfora de l’escriptori, d’ençà que va començar a ser accessible per a tots els usuaris, no ha fet més que créixer: és neta, comprensible, i prou fàcil d’usar per algú que no hagi tocat mai un ordinador. Però és la millor interfície que podem tenir? La idea de simular l’escriptori, on cada finestra representa una tasca que estem fent o un document amb el qual treballem o llegim és molt clara, però des del punt de vista de la productivitat o de l’atenció no ho és tant. ...

  26 de gen. 2008      3 min      565 paraules

KISS, desenvolupament i enginyeria del software

Ricardo Galli ha publicat últimament un parell d’articles molt interessants sobre temes de desenvolupament de software [1][2]. M’agrada la idea que en Ricardo esmenta sobre les conseqüències que pot tenir desenvolupar bé o no un projecte, fer-lo més simple o eficient, o escriure codi fàcil de mantenir: Un enginyer de software s’ha d’ocupar d’ensamblar bé les peces de què disposa per fer la màquina, i fer que aquesta màquina funcioni bé i d’acord a allò que li han demanat, però no s’ha de preocupar de redissenyar-les cada vegada: cal aplicar allò que s’ha après a la facultat o als llibres i no redescobrir la roda cada vegada. ...

  29 d’ag. 2007      3 min      552 paraules