E-Administracio

L’Ajuntament de Terrassa ha obert un procés participatiu per recollir suggeriments i aportacions per a la futura Ordenança Reguladora del Govern i l’Administració Electrònica de la ciutat. Aquesta ordenança pretén regular les comunicacions per mitjans electrònics entre govern i ciutadans, establir les bases de les garantíes jurídiques associades als diferents aspectes (tramitació, emmagatzematge, validesa de les dades ), i estableix unes línies-guía dels serveis i informació que s’haurien d’oferir. En un article de fa uns dies, feia referència a la de Barcelona, i en concret, al principi de neutralitat tecnològica, que també trobem en aquesta. Els articles 10 i 11 de la de Terrassa en parlen: ...

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. ...

Moure grans projectes a la pròpia Administració costa molt. No moure grans projectes per part de l’Administració, amb moviments d’enormes sumes de diners o que afectin grans extensions, sino grans projectes dintre de la pròpia Administració, projectes que poden suposar una despesa important, però que, sobretot, afecten a la pròpia organització i, com a tal, presuposen molts petits canvis que afecten a moltes persones. La pròpia naturalesa d’aquests projectes, que presuposa canvis en la manera de treballar, i que per tant remou una mica a tothom d’allò a que està acostumat, troba resistències dintre de la organització, moltes vegades tant a nivell de direcció, com a nivell de cada persona implicada (o afectada), i si la organització (en aquest cas, la direcció) no és prou valenta com per seguir endavant amb els canvis, intentar explicar-los, amb la mà extesa però ferma, els canvis acaben quedant en un no-res, en una mala temporada d’aigües agitades que han tornat al seu lloc. Com a molt s’haurà remogut alguna pedra pel camí­ o s’haurà deixat cec algun meandre, però res més. ...