Els diaris que encara tenen versió en paper acostumen a oferir, si ets suscriptor de pagament, la possibilitat de baixar-te una versió en pdf de l’edició del dia, amb la mateixa maquetació que l’original en paper. Això a nivell d’arxiu o de guardar documents està molt bé, però a nivell de llegir el diari a la pantalla no és el més adeqüat, encara que tinguis una pantalla de moltes polzades (no cal intentar-ho en un mòbil, tableta o portàtil, millor). ...
Quan va sorgir la impremta, les opcions tècniques eren limitades, i així va ser durant uns segles: els tamanys podien ser més diferents, però les opcions de caixa, color i gravats no eren gaire amples. Després (bastant després, posem-hi potser algun centenar d’anys) va venir l’evolució tècnica i hem pogut gaudir d’una explosió de dibuixos, fotos, dissenys, colors i tipografies als llibres, s’ha establert tot un nou llenguatge i noves propostes i formats han aparegut, a l’abast de gairebé tothom. ...
Nicholas Carr argumenta a The ebook equilibrium que la cultura del llibre (en paper o digital) no és la cultura de l’ordinador. Per Carr, tot i el fons social de la lectura, llegir és un acte eminentment privat i personal, una relació llarga i profunda amb el text, que ha d’estar lliure de distraccions i d’interrupcions i imposicions d’altres indústries. Hi estic d’acord. Gegants com Amazon, o d’altres com FNAC i similars no son sinó venedors que intenten maximitzar el número de vendes de llibres o “productes culturals” indicant suggerències o proposant models de consum sense sentit per un lector, sense importar la qualitat del llibre o el que això pugui suposar. De fet, formats electrònics com els lectors de pantalles de tinta electrònica de 6 polzades en blanc i negre poden suposar una estandardització dels llibres (mateix format i possibilitat gràfica, amb la consegüent reducció en costos de distribució), el que acabaria també amb el llibre-objecte, pensat no només com un text, sinó com un conjunt de sensacions (paper, enquadernació, il·lustracions). ...
Tenim un llibre, ja sigui en paper o electrònic. El llibre, en la seva forma més elemental, el podem veure com un text que ens dóna informació. Ara agafem la teoria de la informació de Shannon, que estudia la comunicació de dades per un canal, el que l’afecta, com millorar-la, etc. Molt simplificadament, ens diu que la comunicació s’estableix entre dos elements (emissor i receptor) a través d’un canal. ...
El debat1 entre llibre digital o llibre imprès sempre ha estat complicat: arguments a favor d’un o d’altre sobre quin es més còmode o més personal, o sobre la influència de la indústria editorial en el manteniment del llibre de paper o en elevats preus d’alguns d’electrònics, o la facilitat de transport o de lectura, o l’accés a les tendes on-line o bé a diccionaris, la facilitat d’un o altre per prendre notes o fins i tot sobre el mateix llibre com objecte (pes, olor, textura, pas del temps). ...
De tant en tant es revifa el debat sobre llibres electrònics vers llibres de paper: tothom sap (o creu saber) que son el futur, però l’arrencada amb les vendes no arriba, editorials i distribuïdores comencen a prendre tímidament posicions però sense grans escarafalls i, això sí, tothom en parla molt. Sembla que no només amb els lectors electrònics, si no sobretot amb els mòbils i les tabletes, els llibres electrònics acabaran imposant-se: per comoditat, preu, accessibilitat, ubiqüitat… tot un reguitzell d’avantatges. N’hi ha que diuen que el secret està en el contingut, que aquest és la clau i, és clar, això és el que ofereix el llibre electrònic. ...
Ara sí, ja ha arribat sembla que per fi està a punt d’arribar l’Adam de Notion Ink, un tablet amb pantalla de mode dual ideal per treballar tant en interior com en exterior, i que sembla que porta unes quantes novetats conceptuals…
La lluita per portar-se el gat a l’aigua en el terrenys dels dispositius de lectura electrònica sembla que serà aferrissada: encara que dispositius diferents, Apple i Amazon competeixen en el terreny dels lectors electrònics amb els seus ipad i kindle. Al darrere d’altres fabricants volen menjar-se també part del pastís dels tablets, i els fabricants de lectors electrònics també van abaratint els seus dispositius, mentre n’augmenten les característiques. I ara s’anuncien ja les primeres pantalles i productes de tinta electrònica a color. No podran competir amb les pantalles LCD, de moment, però és un salt per passar de la lectura de llibres en pantalla a la lectura de revistes augmentant, de passada, el negoci editorial i el suport d’aquest a nous formats. I, de passada, s’obre un altre front: versions per ipad de revistes que també podran veure’s ara en color en d’altres dispositius. ...
Periòdicament van apareixent notícies sobre els llibres electrònics i els llibres en paper, sobre com afectaran a la edició tradicional, als editors i al mercat, sobre si el suposadament previst pirateig que hi haurà afectarà a les vendes i al mercat editorial, si les editorials sobreviuran… És evident que en un futur no gaire llunyà hi haurà grans canvis en el món editorial, que s’haurà d’adaptar a aquest nou mercat naixent, amb unes regles i beneficis totalment diferents, però també amb uns oportunitats que ara no es poden explotar, tant a nivell d’oferta de continguts com de venda de serveis i de fidelització de clients. ...
Ara sí! Finalment es pot veure la pantalla dual de Pixel Qi sobre un model operatiu, concretament sobre un tablet. No sé si muntaran la pantalla sobre altres dispositius (portàtils, netbooks, netbooks amb doble pantalla, lcd o lcd+tinta ), però sí que crec que aquesta línia és molt més pràctica que no pas els lectors de llibres electrònics amb doble pantalla (tinta + lcd com el nook o l’alex). Després veurem com van les coses i què demana el mercat, la gent. ...