Kindle DX ja comença a semblar el lector de e-books que a mi m’agradaria. Llàstima que és no ès un dispositiu obert, si no que va lligat a un model de negoci tancat, però pot ser interessant veure l’acceptacío que té de cara a futurs dispositius (plastic lògic, netbooks amb pantalles duals - lcd/e-ink) …
Imagineu-vos un netbook que sembla un tablet pc per un preu entre 100 i 200 dòlars… Genial: un lector de llibres baratet i versàtil, amb capacitat wifi i la comoditat d’un ordinador. I si li canviem la pantalla i li afegim una amb menor consum i un mode de tinta electrònica, que ja no son ciència-ficció? Seguim esperant…
Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica… Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia? ...
Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques. Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda… ...
Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon. Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu). (Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.) ...
Des de fa un temps, un nova categoria d’ordinadors sembla haver entrat amb força al mercat: els netbooks, cosins petits dels portàtils. La qüestió, però, és que per més que ens ho venguin com novetats i que, de fet, incorporin algunes novetats, els netbooks estan basats en els portàtils i aquests estan basats en els sobretaula de tota la vida. Poden tenir millores, adaptacions, reduccions de components i d’altres variacions per disminuir pes, tamany i consum d’energia, però els principis son comuns a tots. ...
Oh, oh, oh! Serà veritat que finalment aquest estiu podem tenir pantalles de baix consum, resolució i tamany acceptables, amb un mode de tinta electrònica que no cansa els ulls, ràpides i a bon preu? Ajuntar la flexibilitat d’un portàtil amb la comoditat i la especialització d’un dispositiu de tinta electrònica? Quines ganes que sigui realitat!
Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition. Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus. La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina. ...
Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important: […] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […] Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir. ...
Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital: eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció? ), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico. ...