Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon. Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu). (Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió....
Des de fa un temps, un nova categoria d’ordinadors sembla haver entrat amb força al mercat: els netbooks, cosins petits dels portàtils. La qüestió, però, és que per més que ens ho venguin com novetats i que, de fet, incorporin algunes novetats, els netbooks estan basats en els portàtils i aquests estan basats en els sobretaula de tota la vida. Poden tenir millores, adaptacions, reduccions de components i d’altres variacions per disminuir pes, tamany i consum d’energia, però els principis son comuns a tots....
Oh, oh, oh! Serà veritat que finalment aquest estiu podem tenir pantalles de baix consum, resolució i tamany acceptables, amb un mode de tinta electrònica que no cansa els ulls, ràpides i a bon preu? Ajuntar la flexibilitat d’un portàtil amb la comoditat i la especialització d’un dispositiu de tinta electrònica? Quines ganes que sigui realitat!
Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition. Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus. La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable....
Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important: […] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […] Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir....
Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital: eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció?), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico....
El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo....