Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius. L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents....
Em demano si la lectura d’un llibre electrònic pot ser tan plaent com la lectura d’un llibre de paper o, senzillament, si la lectura d’un llibre electrònic pot ser similar a la d’un llibre de paper. M’ho pregunto perquè els mitjans son diferents i, per tant, les maneres de llegir també: El llibre de paper, el llibre-objecte m’aïlla de l’entorn, em fa centrar-me en allò que tinc a les mans i m’ofereix només una navegació endavant, una lectura lineal, em dóna una referència d’on soc gràcies al volum del que he llegit i del que em queda, la lectura no ofereix distraccions més enllà del propi text, si vull consultar referències haig de desar el llibre i buscar-les més enllà, trencant el moment....
Ahir Amazon va llençar a la venda el seu nou producte: el kindle, un lector de llibres electrònics que permet connexió sense fils, descàrrega de llibres on-line, accés a diaris i revistes on-line, compra de llibres a través del portal d’Amazon, i fins i tot lectura de blogs, un conjunt de possibilitats de connexió que l’altre competidor gran al mercat, el e-book reader de sony, ara per ara no té....
Gairebé tothom a sentit a dir que un dia els ordinadors substituiran els llibres, que tot es podrà trobar a la xarxa i que no caldrà més paper imprès. Cada cert temps surt una noticia per l’estil als mitjans de comunicació, parlant de la revolució mediàtica, similar a la invenció de la impremta, que s’aproxima. I poc després, aquesta notícia es dilueix en el no-res, en el silencia, com si ningú hagués dit res....