A la ràdio diuen que avui és l’hora del planeta, i que la edició passada, al 2009, hi van participar uns mil milions de persones, una sisena part de la població mundial. Com a números no està malament, però suposo que quan diuen 1000 milions de persones es refereixen no a individuals, si no al conjunt d’habitants de les ciutats i països que van declarar sumar-se a la iniciativa… que no està malament, però és un pèl enganyós. ...
Els aparells electrònics ens poden fer la vida i la comunicació més fàcil, poden ajudar a no gastar tant paper i a fer innecessaris desplaçaments i despeses, sembla que, en certa manera, ens poden ajudar a ser més verds… Però tenen un cost: el dels materials amb què estan fets, el de la energia necessària per fabricar-los i per reciclar-los una vegada usats o fets vells… La mateixa voracitat del mercat i les companyies ens empeny a comprar cada vegada nous equips a canviar de mòbils i d’ordinador, de televisió, d’aparell de mp3, desant els antics, llençant-los o reciclant-los. ...
L’encariment del petroli no significarà només una pujada dels preus de les benzines o dels seus productes derivats. De fa anys el model urbanístic s’ha adaptat a la facilitat de mobilitat de la societat actual i proliferen els models dispersos d’urbanisme, siguin urbanitzacions aïllades o enganxades al nucli urbà, on has de disposar de vehicle per desplaçar-te per a la més mínima necessitat. Ara es comença a parlar del problema del transport: sostenibilitat, rendibilitat, competitivitat… però el problema no és només substituir el cotxe per mitjans públics o per mitjans sostenibles privats, si no que el canvi ha de ser més de fons. ...
Si l’economia pot arribar a ser un motor de canvi, un catalitzador, cap a una consciència ecològica més gran a nivell individual és quelcom que veurem dintre d’un temps. Però el que si que s’està començant a veure és que, sense control o sense unes direccions clares, la mateixa consciència ecològica o arguments ecològics poden ser aprofitats per obrir nous mercats i fer més diner a costa de la salut del planeta. ...
Promoure la conscienciació ecològica de la població a base de bona voluntat és una quimera. Per més campanyes explicatives/educatives que es facin, bosses per anar a comprar que es reparteixin o per més que s’insisteixi des dels mitjans de comunicació o a les escoles, som animals de costums: ens costa canviar, i, a més, no es facilita el canvi, perquè l’excés d’embolcalls, bosses, paper i demés no baixa, al contrari. ...
Pregunta ràpida: serveixen les mesures de reducció d’emissions que s’apliquen al transport (, cotxes, camions, propostes per vaixells) per reduir realment les emissions? O només les posposen? El fet que estalviem combustible i que els motors siguin més eficients ens permeten no emetre ara més contaminació a l’atmosfera i, d’altra banda, allarguen la vida dels combustibles fòssils. Sabent com som, això només fa que es posposin aquestes emissions, perquè la base és la mateixa, només que millorada. ...
El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res. Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població… ...
El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora… A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil. ...
Aquest matí, quan he anat a buscar el pà, la flequera m’ha dit que avui tenia una bossa per mi (jo vaig a buscar el pà sempre amb una bossa de pà de tela, de les de tota la vida), i me l’ha donat ben posadet dins d’una bossa de tela similar a la que jo portava. La bossa en qüestió és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Terrassa (que és on visc), ADENC i CEPA, dues organitzacions ecologistes. ...
A vegades, un no sap si és millor fixar-se en les coses i preocupar-se, o viure ignorant o sense fer-ne cas. Cito unes quantes noticies aparegudes només en dos dies, en aquest cas al diari “El País”. Les ordeno per dia i pàgina: El 19,4% del agua se pierde en fugas de la red de distribución. Cataluña, Murcia y Valencia, entre las comunidades con más porcentaje de pérdidas. (El País, dijous 16 de juny, pàg. 33.) Catalunya perd un 25,3%, València un 26,3% i Múrcia un 30 %. ...