Economia

Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT. I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA? Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari. És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert. ...

Punts aparentment inconnexos poden formar part de la mateixa xarxa més vegades de les que ens pensem. Des d’un Congrés Jurídic a Santo Domingo, en Josep Maria Quintana esmenta els núvols a l’horitzó i les preocupacions no jurídiques dels assistents, en comentar les últimes accions i amenaces dels americans al Carib. Records de la Doctrina Monroe, de la teoria del pati del darrere americà i, si voleu, del que feien i desfeien els EUA durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX a Iberoamèrica. Fantasmes que semblen tornar del passat, geopolítica i interessos, i zones d’influència, ara que el món sembla trossejar-se cada vegada més. ...

Les empreses de IA, les que ofereixen la tecnologia més avançada del món occidental, pateixen dels mateixos mals que les seves cosines tradicionals, i han aplicat les mateixes tècniques que les seves predecessores tecnològiques: han de ser rentables (i ara mateix no ho son, son un forat negre de cèntims, una inversió a fons perdut). han inundat el mercat amb els seus productes tecnològics per sota del seu cost, oferint-los gratuïtament (recordeu Microsoft amb Internet Explorer, o Google amb Chrome). Les úniques maneres que ara tenen aquestes empreses per ser rentables i començar a recuperar les inversions fetes tampoc son noves: ...

Tecnologia, capital i poder estan profundament entrellaçats en el món, a dia d’avui. Res que no hagi passat ja abans, si canviem tecnologia per indústria, o si canviem indústria per terres i anem tirant enrere en el temps, amb variacions i equilibris entre els tres: fa molt de temps, qui tenia terres, tenia també capital i podia exercir el poder més fàcilment, o la indústria i el capital intentaven (i aconseguien) pressionar el poder. ...

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

Tothom parla del metavers, però encara no sabem ben bé què és ni com ens afectarà. No seràn ulleres de realitat virtual, ni versions modernes de Second Life, ni granges d’humans jugant a jocs 3D, enganxats a mons imaginaris, ni només blockchain o criptomonedes o NFTs absurds. Potser hi haurà coses d’aquestes, però no serà només això. Encara s’està construint, i no hi ha res definit. Pals de cec d’empreses i governs, i milions i milions invertits en endur-se l’aigua cap al molí propi, propaganda i molt de fum, intents de posar-se a la capçalera de no sabem encara què, de no perdre no sabem quin tren. ...

Això d’Internet i el núvol és una imatge que ja hauríem de començar a deixar de banda: Internet és una xarxa d’ordinadors, una infrastructura gens etèria. La teranyina de cables subterranis i submarins que s’estén per tot el món té unes despeses de manteniment considerables, i no només hi circulen dades nostres, sinó (i sobretot) serveis de comunicació operats per empreses que volen guanyar cèntims. La xarxa (que ja es vulnerable per sí mateixa) està sotmesa a molts interessos: econòmics, socials, polítics… i la dependència que en tenim per qualsevol cosa fa que aquesta vulnerabilitat sigui encara més acusada. ...

Una volta més a la publicitat a Internet: si no es poden millorar els anuncis, si no és menys intrusiva la publicitat, la única solució és usar bloquejadors? Sabem que no hi ha versions de pagament de plataformes gratuïtes que ens alliberin de la publicitat, perquè aquestes plataformes son grans fars per atraure la nostra atenció (després hi trobarem tot un seguit d’avantatges socials, comunicatives i demés): nosaltres (usuaris) som el producte a vendre al comprador (els fabricants, mitjançant els publicistes). ...

Anuncis: son arreu a la web, i els usuaris, en general, els ignorem, tanquem o bloquegem tant com podem, però son també la font d’ingressos de moltes petites publicacions, que intenten fer-se un forat o, simplement, donar veus a idees i iniciatives que estan fora de l’interès de les grans empreses (tecnològiques, de publicitat, editorials, poseu el que volgueu aquí). Sense els anuncis no hi ha ingressos per molts, però els anuncis son, alhora, cada vegada més intrusius, ens roben més pixels de la pantalla o ens distreuen, per no dir molesten, més vegades del compte. I tot plegat, perquè molts dels anuncis no tenen altra manera de cridar el nostre interès que posar-se al mig per ser inevitables (qui no ha tancat una finestra aquí o allà, ha passat de la plana d’anunci en accedir a un article o ha tancat els ulls amb aquells quadres que diuen que hem d’actualitzar el java (Redéu, l’equivalent publicitari del blink de l’HTML!). ...

Google ens canvia de nom: passarà a dir-se Alphabet. No sembla, però, que hagi de canviar gaire coses per nosaltres, els usuaris, perquè Google i la resta de marques i noms de productes seguiran essent els mateixos… El canvi de nom, doncs, és a nivell corporatiu: l’empresa ha crescut i té interessos en múltiples i variats camps, alguns que semblen no tenir res a veure amb el cercador original (energia, telecomunicacions, transports) i per tant sembla tenir sentit trobar un nou embalum per tot plegat… ...