Facebook

Crec que Google l’ha encertada amb el Google+, molt més que amb l’últim invent, el Wave. La compartició allà estava massa basada en el correu, no permetia construir bé una xarxa, o ampliar una conversa. Amb Google+ si que es pot: et permet construir una xarxa, o diferents xarxes, i, a més, em fa l’efecte que està més orientat a converses (no a una única conversa) que no pas Facebook i Twitter (precisament per la característica de compartimentació i la no reciprocitat en seguir a algú: idees ja implementades, però crec que millorades aquí). ...

Google anuncia Google+, el que sembla una nova xarxa social amb alguns trets diferencials i interessants respecte els dos grans coneguts del moment: Twitter i Facebook. La diferenciació i l’aposta que fa Google és molt clara: gestiona (o ho intentarà) la complexitat del nostre graf social: en la vida real, no tenim un únic cercle social, en tenim varis: familiar, amistats, laboral, estudis, esport, interessos, política, els que siguin… però alhora de traspassar això al món digital, no hi ha eines per fer-ho: podem usar diferents xarxes per diferents ambients, però és molt probable acabar barrejant diferents cercles en un únic lloc. ...

L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis. Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina. ...

Quan al desembre la revista Time va anomenar Mark Zuckerberg persona de l’any, molta gent es va estranyar (i queixar) que fos ell l’escollit i no, per exemple, Julian Assange. Canviarien ara d’opinió tenint en compte el paper de Facebook com a mitjà de comunicació i informació en les revoltes del món àrab?

Que Facebook i Google tenen una particular batalla entre ells i que tots dos son rivals en captar l’atenció dels usuaris és sabut per tothom. Però les estratègies per guanyar l’atenció d’ambdós son totalment diferents, encara que en alguns camps es trepitgin. Facebook és un lloc d’ús extensiu, on l’usuari hi passa molt de temps d’una manera continuada; és una comunitat tancada on hi ha un coneixement molt elevat dels gustos, perfils i relacions dels usuaris (dades que la gran majoria de vegades ells mateixos han entrat alegrement), és a dir: és un autèntic jardí per vendre productes, sembla, i un gran camp d’exploració social. Però hi ha, de moment, poca informació útil, i sobretot, molt poques eines de consulta i cerca, i tot rau centralitzat a les planes de Facebook, en aquest sentit, l’ús de la nova missatgeria anunciada i la integració dels grups amb el correu tradicional, permetent la interacció des de clients de correu externs, son vies inicials d’obertura de nous canals (és a dir, noves maneres de seguir enganxats a l’ús de la pàgina des de mitjans externs, generant més dependència del producte). ...

Fa ja un temps parlàvem de com d’important era participar en la conversa global, tenir una veu en la societat digital. Nosaltres, però, parlàvem de blogs, de planets i d’agregadors, de converses i intercanvis d’opinions, de reflexions i d’ampliar els nostres horitzons, els de qualsevol que volgués participar en aquesta famosa conversa. Avui en dia la conversa ja s’ha fet global, s’ha popularitzat i s’ha estès. Però d’una manera que no ens pensàvem, potser: facebooks, tuentis, twitters, i serveis similars han extes (que no ocupat) els límits de la conversa, temporal i formalment, en contingut i en qualitat. ...

Facebook està fora de servei: implicarà això un baby boom d’aqui uns mesos? Twitter guanyarà adeptes? O es una cortina de fum del govern per distreure’ns? Un atac de hackers malvats xinesos o russos? Algú ha tancat l’interruptor que no tocava?

Totalment d’acord amb el que diu en Félix Ares, director del Kutxaespacio de la Ciencia, avui a El País: […] Facebook está creando islas de conocimiento que se parecen mucho a una secta, porque sólo se habla con los que tienen tus mismas ideas. Lo bueno es la hibridación de ideas, hablar con los que piensan cosas diferentes. Ell cita Facebook, però es pot estendre a qualsevol xarxa social que t’ajudi a “filtrar” continguts o idees afins o semblants a les teves. ...

Alguns articles interessants que he trobat per la xarxa: HTML 5 is no Flash or Silverlight killer - yet: tindrem algun dia una web lliure d’elements propietaris? Sembla que encara queda un camí llarg. Para blogueros: ¿Twitter o RSS?: Francis Pisani discuteix a Soitu què és millor: la llibertat d’elecció dels RSS o les tendències que marquen facebook o twitter. Can Microsoft’s Bing, or Anyone, Seriously Challenge Google?: Més sobre la guerra de cercadors, o sobre com Microsoft i Google intentent envair els respectius dominis tradicionals.

Premisa: el temps és un recurs finit. Observació 1: Si twittejo i facebookejo, no bloguejo (o ho redueixo al mínim) Observació 2: Si bloguejo, ni twittejo ni facebookejo (o ho redueixo al mínim) Comments: Manel - Jun 5, 2009 Es difícil, trobar l’equilibri. Sobretot per culpa de la premisa ;·) pqs - Jun 5, 2009 Malament ho tenim, doncs.