Fake-News

Fa uns dies deia que la dada no mata el relat: la dada, que és la informació objectiva i a partir de quina podem fer-nos una opinió, queda gairebé sempre per sota d’un relat, d’una visió subjectiva que s’identifica amb uns valors. Hi ha una versió encara pitjor, o més preocupant, com li volguem dir: la dada no mata el relat, el modifica. L’ús de les dades per legitimar el nostre relat, donant només una visió esbiaixada, citant només un subconjunt (el que interessa) de les dades, dóna encara més una falsa sensació de legitimitat. ...

La emoción es política, la verdad no tanto. A estas alturas ya parece bastante claro que contra los bulos no se puede luchar solo con desmentidos. Dato no mata relato. Porque el verdadero combustible de la mentira política no es nuestra ingenuidad o nuestra ignorancia, sino nuestro deseo de creer que es verdad aunque sepamos que puede ser mentira. Siguen apareciendo estudios que lo certifican. — Juanlu Sánchez al butlletí Al día, eldiario.es (3/12/2024) ...

Les fake news estan en boca de tots: periodistes, polítics, politòlegs, analistes, periodistes… a les converses, als articles, a les anàlisi… arreu. Son el gran papu de la societat de la informació, el gran risc que ens amenaça i que hem de combatre si volem societats madures. Fantàstic! Comencem a combatre’l i, per fer-ho, deixem de dir-ne “fake news”. Que en anglès queda molt bé, com de molt expert però, què voleu que us digui, així el significat es suavitza, perd una mica el seu significat real, sembla més una cosa artificial, un objecte d’estudi o un fenòmen nou, i no ho és. ...

Ens alarmem de les mentides, mitges veritats interessades i informacions parcials que pul·lulen arreu. La novetat de les fake news ens fa oblidar que és una recepta ja antiga (desinformació i mentides) ampliada enormement per la capacitat d’altaveu de les xarxes socials, les notícies continues i la cerca d’impacte de notícies d’alguns mitjans, i que ha trobat un públic perfectament preparat per empassar-se informació ràpida i senzilla, cada vegada més adormit per pensar i avaluar de manera crítica el que arriba, més primaritzat en les seves reaccions i menys madur en les seves respostes. ...

Que la paraula de l’any 2016 sigui postveritat diu molt de l’any. Però no deixa de ser una etiqueta, una imatge si es vol, de tot el que això representa: el tancament d’una època i la recuperació d’un món que potser creiem superat. Oblidem el món d’una única superpotència, torna una altra guerra freda amb diferents actors (Estats Units, si, però també Xina i Rússia ), tornen les pors si no a una hecatombe nuclear si a un terrorisme liquid, inclassificable, i amb tants caps com una hidra. ...