Google

M’agrada el nou giny que s’han inventat els de Google per mantenir-nos lligats a ells: Buzz em sembla el que havia d’haver estat GoogleWave, perquè té molts dels avantatges d’aquest (missatgeria instantània, compartició de continguts, edició on-line) però a més està lligat a un producte ja existent i de provat exit: el gmail.

Que Google hagi anunciat que deixa de donar suport a navegadors antics, entre els quals s’inclou l’Internet Explorer 6, hauria de fer pensar Microsoft… Aquest navegador encara és < href=“http://es.wikipedia.org/wiki/Internet_Explorer#Cuota_de_mercado”>usat per aproximadament un 20% dels usuaris a gener de 2010, el que no és un número menyspreable, i la decisió de Google tampoc no deixa de tenir els seus riscos. Microsoft ja fa temps que hauria d’haver tret un patch per a l’IE6 que arreglés alguns dels principals problemes que té (seguretat, ajustament a estàndars, etc…) o bé fer que l’IE7 fos compatible amb versions anterios a Windows XP (encara hi ha un parc de W2000 prou ample ), però no ho ha fet ni ho farà: a despit del que puguin dir de millorar experiències d’usuari i demés xorrades, el que interessa és tenir lligat a l’usuari: un IE7 que et lliga a Windows XP et pot obligar a canviar de Windows i actualitzar llicències, mantenir la compatibilitat enrera no suposa cap benefici econòmic. ...

Alguns articles interessants que he trobat per la xarxa: HTML 5 is no Flash or Silverlight killer - yet: tindrem algun dia una web lliure d’elements propietaris? Sembla que encara queda un camí llarg. Para blogueros: ¿Twitter o RSS?: Francis Pisani discuteix a Soitu què és millor: la llibertat d’elecció dels RSS o les tendències que marquen facebook o twitter. Can Microsoft’s Bing, or Anyone, Seriously Challenge Google?: Més sobre la guerra de cercadors, o sobre com Microsoft i Google intentent envair els respectius dominis tradicionals.

Google ha passat de ser només un motor de cerca a ser alguna cosa més semblant a una empresa de publicitat. La qüestió és com pot afectar, o si afecta d’alguna manera, tot això als resultats del cercador: youtube, blogspot o la nova knol, entre d’altres, pertanyen a Google: com més resultats ofereix d’aquestes pàgines o millor posicionades estiguin les pàgines en els resultats, més tràfic intern genera Google i per tant més possibilitat de col·locar els seus anuncis. ...

D’una banda, veig que Google anuncia que distribuirà les seves llibreries JS, i de l’altra, al blog de Gmail ens expliquen les bondats d’usar IMAP davant de POP. Així­ a primera vista no sembla que els dos temes tinguin gaire a veure, però sembla una altra manera de poder dibuixar gràfiques de xarxes i relacions socials, d’usos de la web, elements primordials en la estratègia econòmica de Google: Les crides a les llibreries de Google poden donar informació sobre els llocs on s’estan cridant i sobre els usos que se’ls dóna, mentre que un ús del correu mitjançant IMAP (és a dir, sobre servidor) sempre donarà més informació sobre la xarxa social de qui l’usa que no pas el desconnectat POP en mode local… ...

Els dos últims articles (integrar goolge i del.icio.us, 1 i 2) venien donats per una conversa que vàrem tenir amb uns amics sobre la complementarietat entre els “shared items” del Google Reader i l’emmagatzematge d’adreces d’articles a del.icio.us. Donat que els dos serveis ofereixen una rss per subscriure’s, i tots dos es poden navegar públicament, els avantatges entre un o altre es limiten, per mi, a l’entorn: si estic usant el Google Reader, m’és més fàcil marcar els articles interessants per d’altres com a shared només amb un clic de ratolí, si estic navegant per internet, es més fàcil fer-ho amb del.icio.us (a amb qualsevol altre servei web de bookmarks), dit d’una altra manera: depèn de si llegeixo fonts on estic subscrit o bé navego lliurement. ...

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin. La seva última iniciativa, REC (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen. La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema. ...

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·) Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfí­cie d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfí­cie d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer… ...

L’adquisició de YouTube per part de Google és un exemple de la importància que els continguts multimèdia i els serveis associats estan agafant a la xarxa. Sembla que el ritme de creixement d’aquest serveis, l’ús que se’n fa, i la importància econòmica que comporten serà proporcionalment superior al de la xarxa “escrita”, o, si ho preferiu, als continguts escrits en els propers temps. Ilustrant aquesta notícia en un reportatge del 3/24, Alfons Cornella comentava l’altre dia que aquest creixement és degut a que la gent no té temps de llegir tot allò que es produeix, cosa que no passa amb el continguts multimèdia, que son d’una “digestió” més fàcil. ...

Google ha presentat una versió censurada (retallada) del seu navegador i dels seus serveis per a la Xina. La versió xinesa, google.cn, disposarà d’un llistat de paraules sobre les quals no es permetran fer recerques, i tampoc no es podrà accedir a serveis de xat, weblog o correu. O sia, Google es plega a les exigències del govern xinès per tal de poder entrar a competir en l’emergent mercat d’aquell paí­s, i es limitarà a presentar només serveis (parcials) de cerca, o sia, ha fet el mateix que altres companyies (Yahoo, Microsoft, si no recordo malament) que donen suport tecnològic als serveis de censura que el govern té sobre la xarxa o que presenten versions també retocades dels seus programes. ...