Ia

Llegeixo que Trump bloqueja l’accés i l’ús de les eines més avançades d’Anthropic, els models Mythos y Fable 5, a qualsevol organització o persona no americana… això no és un només una mesura de seguretat: és, sobretot, assegurar-se que son només ells qui tenen l’accés exclusiu a unes eines que han demostrat que poden trobar zero-days i vulnerabilitats en qualsevol sistema a escala industrial. Això, en el nostre món digitalitzat i interconnectat, obre una porta a l’espionatge, el xantatge, les operacions encobertes digitals, les amenaces o, directament, la presa de les infrastructures digitals de qualsevol altre que no es pot tancar. [+]...

Fa uns dies John Battelle reflexionava sobre el rumor/notícia de que ChatGPT sembla que pot abandonar la interfície del xat, perquè diuen que ja està superada (“chat is dead”) i que podrien estar treballant en una super-aplicació capaç de fer tot per nosaltres, perquè tindrà coneixement i dades de tot allò que fem (i, afegeixo jo, suposadament de tot allò que volem). Over the weekend the Financial Times came out with a report on OpenAI’s latest pivot. According to a senior OpenAI executive quoted in the piece, the company has decided that “chat is dead.” [+]...

En Joan Marc reflexionava fa uns dies sobre quin serà el paper de la IA en les feines futures, i arriba a la conclusió que és probable una redefinició dels llocs de feina: No crec que la IA ens acabi prenent la feina a la majoria. Però sí que ens obligarà a canviar la manera de treballar, a formar-nos constantment i a repensar quin valor real aportem com a persones. I si, existiran llocs on a més automatizació, més necessitat hi haurà d’un criteri humà per a la supervisió de la feina automatitzada, o per l’aportació del criteri personal i únic, creatiu, de l’humà: [+]...

David Poblador ha publicat “Apunts per a una estratègia digital de Catalunya”, una guia-proposta per a la digitalització de Catalunya, que posa negre sobre blanc un seguit de punts i conceptes clau per tal que el país no perdi el moment tecnològic actual. Com ell mateix diu, és un punt de partida per al debat (jo afegeixo: un molt bon punt de partida per al debat: llegiu tant l’article de presentació com la pròpia guia1, us valdrà la pena l’estona dedicada). [+]...

Amb el desplegament de la IA arreu de les empreses i organitzacions i la subsegüent substitució de determinades tasques repetitives i de poc valor inicial per eines integrades i agents, s’albira un risc sobre feines de coll blanc (tecnològiques, administratives, financeres, recerca) que ja fa temps que passa en feines i oficis més manuals: la falta de relleu i la pèrdua de coneixement. En oficis on tradicionalment hi ha hagut una transmissió de coneixement i d’habilitats com fusters, llauners, electricistes, pintors… ja fa temps que manquen professionals i hi ha demanda de mercat creixent, ara ja generalitzada arreu: ha vingut donada, històricament, pel poc reconeixement social i laboral que se li ha donat a aquests oficis, el prestigi que han tingut socialment altres feines i la pèrdua de focalització en captar talent i professionals per aquests àmbits: feines que semblava que podia fer qualsevol, i no gaire ben pagades Tot un seguit de malentesos i prejudicis laborals i socials que han portat a minusvalorar-les. Sembla que ens adonem que això no és així, i hi ha una tendència a revertir la situació: més inversió en formació, en centres, més prestigi social, més oportunitats de feina a futur… però és una situació que no es resoldrà en poc temps, i que ha comportat la pèrdua, en general, de la figura de l’oficial i l’aprenent1, que era el que feia, en ambients estrictament laborals i més enllà d’escoles, que hi hagués una transmissió de l’ofici, de la manera de fer, i de la pròpia cultura corporativa (si bé fa anys no s’emprava aquest terme). Hores d’ara, això ha provocat una pèrdua de coneixement i un impacte econòmic, de rendiment i de pèrdua de força laboral i habilitats que ara estem patint de manera prou evident. [+]...

Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT. I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA? Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari. És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert. [+]...

Punts aparentment inconnexos poden formar part de la mateixa xarxa més vegades de les que ens pensem. Des d’un Congrés Jurídic a Santo Domingo, en Josep Maria Quintana esmenta els núvols a l’horitzó i les preocupacions no jurídiques dels assistents, en comentar les últimes accions i amenaces dels americans al Carib. Records de la Doctrina Monroe, de la teoria del pati del darrere americà i, si voleu, del que feien i desfeien els EUA durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX a Iberoamèrica. Fantasmes que semblen tornar del passat, geopolítica i interessos, i zones d’influència, ara que el món sembla trossejar-se cada vegada més. [+]...

Les empreses de IA, les que ofereixen la tecnologia més avançada del món occidental, pateixen dels mateixos mals que les seves cosines tradicionals, i han aplicat les mateixes tècniques que les seves predecessores tecnològiques: han de ser rentables (i ara mateix no ho son, son un forat negre de cèntims, una inversió a fons perdut). han inundat el mercat amb els seus productes tecnològics per sota del seu cost, oferint-los gratuïtament (recordeu Microsoft amb Internet Explorer, o Google amb Chrome). Les úniques maneres que ara tenen aquestes empreses per ser rentables i començar a recuperar les inversions fetes tampoc son noves: [+]...

L’ús de la IA s’ha generalitzat i adoptat (voluntària o forçadament) de manera massiva, però jo segueixo tenint molts dubtes sobre algunes de les seves aplicacions, dels seus efectes, i de les conseqüències que això pot tenir. Per serendípia, m’he trobat amb el número 221 (gener de 2024) de la revista Valors, amb el monogràfic “Necessitem una ètica per a la intel·ligència artificial?”. Ja fa any i mig llarg dels articles… però amb el desenvolupament actual de la tecnologia, l’impacte social que té, i l’aplicació que hi estem veient en política, comunicació, defensa (diguem-li guerra) i ordre públic (diguem-li ús policial) no ha perdut pas vigència; al contrari, fa de bon revisar, perquè queda més clar que la legislació (o legislacions vigents a diferents parts del món) res tenen a fer si no s’hi aplica una ètica en el mateix origen del sistema. [+]...

Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable. Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable. I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable. [+]...