Ia

Que la democràcia com la coneixem en l’últim segle a Occident (o els últims 50 anys, aquí) està molt amenaçada és ja coneixement comú, i sense ser alarmista ni exagerar: és un fet. Amenaces externes (dictadures i règims autoritaris hostils) i amenaces i febleses internes (extremismes polítics i religiosos, o interessos econòmics, per exemple) desdibuixen la política i els temes d’interès comú, polaritzant el discurs i desdibuixant o amagant realitats (culpabilització de grups minoritaris, greenwashing, instrumentalització de problemes socials…). ...

La IA està de moda, no hi ha dubte. Estem tots descobrint què ens pot oferir, com usar-la, en què ens influeix i com ens afecta, com proveir-la, com s’entrena, com aprèn, i totes les implicacions que això pugui tenir. Més enllà del repte científic, computacional, informàtic, social i ètic que suposa, o l’impacte que pot tenir en l’economia, la societat, la política o els conflictes… la IA té una dimensió econòmica importantíssima. ...

2023 ha estat l’any de l’explosió de l’ús de la Inteligència Artificial arreu, amb totes les empreses grans oferint IA al gran públic, en obert o als seus clients. La paraula de moda ha estat IA, sens dubte. Tant, que ja sembla que ara ho arreglarem tot amb IA, i la posarem fins a la sopa. Però aquestes curses rapidíssimes i esbojarrades on ens porten i què ens aporten? No és que les empreses siguin ara més bones que ningú i ens ofereixin els seus serveis gratis: és allò de que el primer s’ho endú tot, en aquesta economia nostra, i això vol dir col·locar productes ara gratis, després de pagament, i després tenir a la gent ja agafadeta… a banda de fer ús de les dades (anonimitzades, securitzades, etc.) per conèixer encara més el client. ...

Que el que ara anomenem eines d’intel·ligència artificial no son més (ni menys!) que motors especialitzats en reconeixement de llenguatge, i amb una capacitat de resposta sorprenent, en funció dels patrons que troben en les preguntes i en el coneixement acumulat (models d’entrenament inicials més l’entrenament que puguin tenir a base de la interacció amb usuaris), ja s’ha dit unes quantes vegades. Lloros estocàstics, que en diuen alguns, de manera pejorativa. ...

És bona o es dolenta la intel·ligència artificial? Aquesta sembla ser la pregunta que tothom vol respondre… però potser no és la pregunta a plantejar-nos, o només la única. Potser abans ens hem de plantejar per a què volem una IA, i com la volem. O millor dit, com la volem fer créixer i ensenyar-la, perquè ens ajudi. És una qüestió que va molt més enllà de la tecnologia, que és filosòfica i gairebé que ens pot identificar com a societat, més enllà de la temuda “convecció”: si arriba, qui volem (perquè serà qui) tenir a l’altra banda? I per tant, ho deixem en mans d’alguns, pocs, que en saben molt però no sabem què fan, o ho parlem entre tots i ens posem d’acord, sense arribar a l’altre punt, el de la paràlisi per l’anàlisi? Si no arriba, però deixem que les IA o els ML avançats generin contingut que ens el creiem… qui generarà aquest contingut i per a què s’usarà? ...

[caption id=“attachment_1925” align=“aligncenter” width=“717”] O acabarem deshumanitzant-nos nosaltres, sense capacitat d’acció ni reacció. Es que el terreno de la inteligencia artificial ya no es solamente un espacio para la tecnología y la ciencia de computadores, es un terreno que abarca absolutamente todas las disciplinas intelectuales.[…] John Etchemendy, entrevistat a El País Semanal (9/7/2019) John Etchemendy parla de la IA, però el mateix es pot aplicar al big data, a les xarxes socials o a qualsevol sistema d’avui en dia: com més estesa està la tecnologia dins de les nostres vides i de la societat en general, menys la podem deixar únicament en mans de tecnòlegs i més hem d’humanitzar-la. ...