informacio

Per raons diverses, porto un temps amb un cert nivell de desconnexió del flux de notícies i novetats habituals: això no vol dir que no estigui al cas del què passa, que no m’interessi pel món ni pel meu entorn, és senzillament que he canviat de canals d’informació, de maneres d’arribar a les notícies i a les novetats i, sobretot, dels tempos de fer-ho. Què vol dir això? Que ha baixat el meu consum de notícies on-line, de consultes a les xarxes socials i fins i tot a la televisió o als canals de ràdio d’informació… I no per això he deixat d’estar informat o he deixat d’assabentar-me de coses, senzillament, em centro en les coses importants....

Cada vegada em preocupa més cap a on va Internet. La idea inicial d’una xarxa lliure on tothom pot actuar en igualtat de condicions sembla que està cada vegada més lluny. Aquella idea venia donada pels entorns inicials, tant físic com intelectual, de la xarxa: grups de científics acosutmats a intercanviar coneixements i idees, que treballaven des de terminals fixes. Avui en dia, en canvi, l’entorn s’ha capgirat: s’hi pot accedir des de gairebé arreu i en qualsevol moment, els terminals son cada vegada més mòbils i ja no es concebeix una xarxa sense actors econòmics; de fet, els actors econòmics son els que concentren avui en dia gran part tant dels continguts com del tràfic....

Un article molt interessant sobre cinc lliçons de la crisi libia a Guerras Posmodernas. I no en falla cap. (via @perequintana)

La gestió dels contactes és un tema que cada vegada pren més importància i que costa més de portar al dia, per la dispersió d’aquesta informació a diferents serveis i llocs. De la mateixa manera que la missatgeria ja no es refereix només al correu, sino que engloba tant correu electrònic com missatgeria instantània, xats, nous canals/mitjans com twitter o similars, sms, etc., els contactes ja no estan només a una agenda electrònica: els tenim repartits arreu d’aquests diferents canals, i en tenim tant a l’ordinador (i aquí s’inclou el sobretaula, el portàtil, el netbook, el de la feina) com a diferents comptes al núvol, o al mòbil....

De què serveix tenir informació si no la pots utilitzar, si usar-la fa palès que l’has aconseguida de manera il·lícita i per tant elimina el seu valor? Millor, doncs, no tenir-la? A no ser que no tinguis escrúpols. Comments: Dragoncete - Mar 4, 2010 Per estar preparat? La informació és poder, sempre ha sigut així… no? Si no es pot utilitzar, almenys pots augmentar el teu marge de reacció.

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies. I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura....

Qualsevol organització té una tendència natural a la dispersió de la seva informació. A mesura que creix, el que en un moment inicial era un conjunt de dades i informacions conegudes i compartides per tots, creix i es divideix en diferents illes d’informació no del tot connectades, en part degut al propi procés d’especialització de cada persona. Així, cada persona passa a ser més o menys especialista en un tema, amb un coneixement més profund de determinades àrees i, inversament proporcional, més pobre del conjunt real, el que provoca, a més, una falta de visió dintre del conjunt general de la organització, un aïllament del grup....