Informacio

Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005). La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació, l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament. ...

Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual. ...

A l’anterior apunt ja he explicat que últimament no he tingut ni gaire temps per escriure ni gaire temps per llegir el que d’altres escriuen. Tot i així, he anat seguint el que he pogut i també m’he mantingut al dia amb les edicions digitals dels diaris. I això, precisament, llegir alhora els meus dos tipus de fonts d’informació (els tradicionals diaris -ara “adaptats” al nou mitjà- i els nous weblogs) m’han fet constatar que em refio més de d’allò que escriuen als blocs que no pas d’allò que escriuen als diaris. ...

Rellegint “La connexió còsmica”, de Carl Sagan, em trobo amb la escala Kardashev, una categorització (tipus I, II i III) de possibles civilitzacions extraterrestres en funció del seu ús de la energia. Sagan explica que una civilització de tipus I seria capaç d’usar, per a propòsits només de comunicació l’equivalent de tota la producció energètica del planeta Terra, energia que ara s’usa també per generar calefacció, electricitat, transports, etc. (quan va fer el càlcul, al 1973, Sagan va calcular que la Terra es podria classificar com una civilització de tipus 0,7). ...

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible. Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir. ...

Se suposa que cada vegada estem més informats: cadenes de notícies de 24 hores a la televisió o a la ràdio, més premsa escrita i d’accés més fàcil: diaris gratuits de fàcil lectura (d’abast local o nacional), versions reduides, per imprimir, d’edicions digitals de diaris de pagament, panells informatius als autobusos o a les parades de metro… notícies i més notícies, a tota hora i en qualsevol lloc. Però aquest és un esquema repetitiu i enganyós: les mateixes noticies repetides cada mitja hora o cada cinc minuts, o cuinades i filtrades per llegir-les ràpidament en un trajecte de transport públic o fent un cafè ràpid. Tenim la sensació d’estar més informats, però només estem més saturats de la mateixa informació, repetida i repetida, i ens acostumem a escoltar, llegir, consumir informació ràpida, i aquí­ ens quedem. fast-info. ...

Interessant, molt interessant la conversa entre en Mor i en Pere sobre la democràcia. O millor dit, sobre democràcia i xarxa. Estic d’acord amb el que en Pere ja apuntava al seu primer post sobre la qüestió: en un món d’abundància com és la xarxa, on no cal competir pels recursos, no cal adaptar-se al gust de la majoria, cadascú pot buscar-se les seves pròpies solucions o fabricar-les, cadascú pot buscar la informació allà on vulgui i filtrar-la de la manera que desitgi, sense dependre de filtres d’altres, ja siguin editats per periodistes o construits a base de votacions. És una opció més. ...

A la feina produeixo molta informació de petit volum: notes, idees, apunts… que van quedant repartides per diferents carpetes personals, de projectes…, les tasques pendents i les reunions queden separades en d’altres suports, en programes de tipus PIM. Aquesta informació és, moltes vegades, molt valuosa, i, alhora, molt difícil de jerarquitzar o de cercar usant conceptes tradicionals, i sería molt interessant poder-hi accedir d’una manera senzilla, única, i alhora ràpida. ...

Coincideixo amb els articles d’en Joan, d’en Ricardo i d’Enrique Dans sobre la relació entre la fractura digital, la societat de la informació i l’analfabetisme tecnològic. Des del meu punt de vista, no estem parlant només de poder apropar mitjans i ensenyar l’ús d’aquests mitjans a la població o a alguns sectors d’aquesta, per això, amb plans ben dissenyats i mesures econòmiques concretes en podríem tenir (més o menys) prou per ara. ...

Que els mitjans d’informació s’equivoquen, o que donen a vegades informacions errònies és de tots sabut, i suposo que en segons quins casos molt difícil d’evitar. Hi ha vegades, però, en que més que ser molt difícil d’evitar l’error, hom pensa que es més desídia, poca professionalitat, ignorància o tot plegat. Avui estava mirant el Telediario, Edición Fin de Semana, i parlant de l’acord a què s’ha arribat sobre l’Estatut, connecten amb Barcelona, a l’Aliança del Poble Nou, on s’estava celebrant un acte per part del PSC. A la part inferior de la pantalla, allà on indiquen nom de la reportera i lloc on és, posen “Alianza del Pueblo Nuevo”… leñe!!!! Tot seguit, mentre la reportera dóna la notícia, desapareix el titolet uns segons i torna a reaparèixer, ara posa “Aliançe del Poble Nou”… Mon dieu!!! ...