Internet

Facebook llença Facebook Home, el seu no-telèfon que fa de telèfon. Jugada interessant des del punt de vista de l’empresa d’en Zuckerberg: sense grans inversions en desenvolupament, es col·loca gairebé al mateix nivell que Google amb Android i Apple amb iOS. La interfície amable de Facebook Home no està dirigida a un públic professional: està dirigida als milions de persones que usen Facebook per connectar, jugar, publicar, mirar notícies… per als milers de persones per a qui la Internet és Facebook, com n’hi ha per a qui és Google. Aconseguir una part important del pastís d’atenció de l’usuari, tenir-lo sense connectat, rastrejar-lo, ser la interfície de connexió d’un dispositiu gairebé sempre connectat permet el perfilat perfecte de l’usuari: un caramel massa llaminer com per deixar-lo perdre. ...

 La Web ha canviat molt des dels seus inicis: de les primeres planes personals, amateurs, cridaneres, filles cadascuna del seu pare i de la seva mare, però lliures i úniques hem passat a una normalització brutal, a una estandarització sota l’etiquetat del 2.0: avui en dia tot son serveis gratuits on pots tenir el teu perfil… però tots els perfils segueixen la mateixa línia, tenen la mateixa imatge, tots ofereixen la mateixa informació personal i, el que és pitjor, no ens pertanyen. ...

S’apropa IPv6 i amb ell cada vegada sembla estar més a prop la Internet de les coses: la possibilitat de que qualsevol andròmina mig electrònica que tinguem per casa estigui connectada a la xarxa: neveres que ens avisaran del que no tenim i podran fer la compra, rentadores que es posaran en marxa si fa sol segons la predicció del temps (perquè no?), despertadors que ens donaràn cinc minuts més si el trànsit es dens o els trens no funcionen (ole la Renfe!), inter-comunicació entre aparells i la nostra vida més fàcil. Imagineu ara això augmentat i encara més interconnectat: els cotxes comunicant-se amb els semàfors i amb la resta de vehicles, possibilitats en temps real d’informació i control de la xarxa viària, de les necessitats energètiques o de les tarifes, optimització de fluxos i horaris en funció de necessitats de transport, serveis públics amb possibilitat d’operar en funció de demanda o de previsió ajustadissima de demanda, previsió d’errors per autocontrol dels propis elements de la casa, etc… ...

Va haver-hi un temps en què semblava que la xarxa seria una nova frontera, un nou món esperant per ser cartografiat, una mena de república pirata de l’illa Tortuga on es podria deixar de banda el passat i buscar nous experiments democràtics, mantenir converses obertes, on no hi hauria fronteres ni les barreres del món físic. L’anonimat que donava la xarxa permetia expressar idees que d’una altra manera no es podrien haver dit en segons quins llocs, permet el pas d’idees i la discussió lliure, el pas de material de lectura lliure de censura, vingui aquesta d’on vingui. Ben emprada, la xarxa és una gran eina per la llibertat, per la democràcia, pel progrés social arreu. ...

Què diferencia a l’entès del xerrameca? L’entès és aquella persona que t’avança per on aniran els trets, o perquè algunes coses són com són, o fins i tot et dóna noves visions del que hi ha i del que es cou. Sentir algú que sap explicar-se així és un plaer: sembla que et faci participar de la seva saviesa, del seu coneixement. Últimament he pogut escoltar un parell de xerrades, i el que em meravella és la capacitat d’aquestes persones de transmetre allò que t’estan explicant, i, sobretot, de fer-lo creïble. Però com el fa creïble, com li dóna veracitat al seu discurs? Què el fa guanyar la teva confiança, què hi ha de més que unes frases ben ordenades o un discurs ben construït? Què diferencia, doncs, l’entès del xerrameca? ...

Als que tenim fills encara petits de vegades ens espanten els perills d’internet: la banda fosca de les xarxes socials, les relacions que se’ns escapen als pares i amb qui parlen, què diuen i què fan… tenim la sensació que perdrem el control i ens fa por no saber què fan o què diuen o amb qui parlaran. Em fa l’efecte, però, que aquestes pors moltes vegades no son més que projeccions de les nostres mateixes pors, tant vers el món digital com vers el nostre paper de pares: a qui no li ha passat pel cap què faran quan siguin més grans, a qui no li preocupa amb qui es relacionaran, entre d’altres coses? I, a més, sembla que la xarxa està plena de racons foscos. ...

- Com puc saber quina versió d’Internet tinc? Després d’un moment de sorpresa i de mirar-nos amb els ulls ben oberts, hem vist que la pregunta no estava ben feta: - Com puc saber quina versió d’Internet Explorer tinc? Aaaah… buf.

El potencial comunicatiu de la xarxa és enorme, i la relació cost-benefici pot ser, sens dubte, molt profitosa. En l’àmbit polí­tic això també es veu així­, i no hi ha partit que no tingui pàgina web, ni tampoc candidat sense pàgina pròpia. Alguns valents fins i tot tenen weblog, i n’hi ha que ho proven amb eines com twitter i facebook. Però la xarxa va molt més enllà i pot fer molt més per la democràcia que ser una altra tribuna des d’on exposar idees: a internet es poden organitzar campanyes de màrketing viral no factibles en altres mitjans, coordinar xarxes socials de suport, intercanviar idees i mantenir diàlegs de tu a tu, i es poden fer també d’altres accions com recollides de signatures o fins i tot recaptació de fons. ...

La xarxa és més vulnerable del que sembla. Els últims moviments entre Yahoo! i Microsoft i l’afectació que això podria tenir sobre els serveis que s’ofereixen poden ser només una part, un exemple de com la concentració de proveïdors podria afectar negativament la utilitat que la xarxa té per nosaltres. Però és només una part, com dic. No calen només moviments d’aquest tipus: pèrdues de dades o negacions d’identificació en serveis com els correus de Google i Yahoo! poden ser terribles per que els pateixin, amb grans pèrdues d’informació, per posar un exemple. A mesura que derivem la nostra informació cap a la xarxa depenem cada vegada més d’elements que escapen al nostre control i dels que ens refiem perquè en molt poques ocasions tenen errors. La necessitat de connexió augmenta, no ja per la informació que podem obtenir dels altres, si no per poder accedir a les nostres pròpies dades: correu, calendari, documents, agendes… tot ho comencem a pujar a la xarxa. ...

És un fet que a Internet podem trobar més informació que en d’altres llocs, més diversa, amb menys censura, contrastar-la, enllaçar-la, comentar-la… també trobem serveis de qualitat, a cap o baix cost, i la combinació de serveis i informació, i la facilitat de les eines existents per trobar ambdues coses creen una competitivitat per oferir productes que només sembla beneficiar al navegant/consumidor, en definitiva, ens dóna més llibertat per trobar allò que busquem, sigui informació, serveis o productes. ...