Internet

A “El País” trobo un article que parla sobre el canvi ocorregut a la web: de com els antics consumidors d’informació han passat a ser també productors, què ha permès aquest canvi i què pot implicar… L’article està bé [1], dóna una idea del que s’està movent i del que hi ha en camí, però, al meu entendre, es queda una mica curt i no acaba d’aprofundir en el significat d’aquest canvi i el que pot representar de cara al futur (no només per a les relacions socials, sino també per a les relacions entre empreses i consumidors, la publicitat, la formació d’opinió, noves fonts d’informació, etcètera). ...

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”. ...

Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga. ...

En Mor parla d’un article d’opinió sobre Internet aparegut a “La Vanguàrdia”, article que no deixa gaire ben parada la originalitat o la creació a la xarxa, a més d’altres punts tampoc no gaire positius. Mor parla de desinformació o desconeixement, i en Pere parla directament de tecnofobia. Sigui quin sigui el motiu o la intenció, per ser un article d’opinió fa unes asseveracions molt rotundes, sembla més que expliqui una noticia que no pas que expressi una postura. L’autora parla d’una caracterí­stica d’internet com de la “casi total ausencia de control”, i dóna a entendre que això és un problema, doncs no hi ha filtres de la informació. Greu error, aquest. Primer perquè si que hi ha filtres (xarxes de confiança, fòrums on debatre, eines de cerca), només que te’ls has de fabricar tú mateix, no te’ls donen fets, i segon, perquè aquests mateixos filtres que et fabriques a la xarxa també et poden servir fora d’aquest entorn: O potser no sabem quan llegim un diari quina tendència té, quina cadena de televisió o ràdio estem veient o escoltant o quina revista comprem? Potser és que aleshores ens empassem tot el que diuen? No contrastem? Molts si que ho fem, i és una pràctica molt sana per l’intel.lecte, de ben segur. I en quant a que els continguts d’internet són de prestat, és que potser els dels mitjans de comunicació “tradicionals” no ho són, moltes vegades? Agències de noticies, informacions no confirmades, errors en les estimacions, comentaris dels propis redactors o presentadors al mig d’una noticia… Què li va passar, al NY Times, amb el redactor que s’inventava continguts de la guerra d’Irak? Informació contrastada, diem? ...