internet

- Com puc saber quina versió d’Internet tinc? Després d’un moment de sorpresa i de mirar-nos amb els ulls ben oberts, hem vist que la pregunta no estava ben feta: - Com puc saber quina versió d’Internet Explorer tinc? Aaaah… buf.

El potencial comunicatiu de la xarxa és enorme, i la relació cost-benefici pot ser, sens dubte, molt profitosa. En l’àmbit polí­tic això també es veu així­, i no hi ha partit que no tingui pàgina web, ni tampoc candidat sense pàgina pròpia. Alguns valents fins i tot tenen weblog, i n’hi ha que ho proven amb eines com twitter i facebook. Però la xarxa va molt més enllà i pot fer molt més per la democràcia que ser una altra tribuna des d’on exposar idees: a internet es poden organitzar campanyes de màrketing viral no factibles en altres mitjans, coordinar xarxes socials de suport, intercanviar idees i mantenir diàlegs de tu a tu, i es poden fer també d’altres accions com recollides de signatures o fins i tot recaptació de fons....

La xarxa és més vulnerable del que sembla. Els últims moviments entre Yahoo! i Microsoft i l’afectació que això podria tenir sobre els serveis que s’ofereixen poden ser només una part, un exemple de com la concentració de proveïdors podria afectar negativament la utilitat que la xarxa té per nosaltres. Però és només una part, com dic. No calen només moviments d’aquest tipus: pèrdues de dades o negacions d’identificació en serveis com els correus de Google i Yahoo!...

És un fet que a Internet podem trobar més informació que en d’altres llocs, més diversa, amb menys censura, contrastar-la, enllaçar-la, comentar-la… també trobem serveis de qualitat, a cap o baix cost, i la combinació de serveis i informació, i la facilitat de les eines existents per trobar ambdues coses creen una competitivitat per oferir productes que només sembla beneficiar al navegant/consumidor, en definitiva, ens dóna més llibertat per trobar allò que busquem, sigui informació, serveis o productes....

A “El País” trobo un article que parla sobre el canvi ocorregut a la web: de com els antics consumidors d’informació han passat a ser també productors, què ha permès aquest canvi i què pot implicar… L’article està bé [1], dóna una idea del que s’està movent i del que hi ha en camí, però, al meu entendre, es queda una mica curt i no acaba d’aprofundir en el significat d’aquest canvi i el que pot representar de cara al futur (no només per a les relacions socials, sino també per a les relacions entre empreses i consumidors, la publicitat, la formació d’opinió, noves fonts d’informació, etcètera)....

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”....

Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga....