Links

Alguns enllaços interessants sobre IA, una mica més enllà del hype i la tècnica. Thinking Like an AI Ethan Mollick explica com funcionen les IAG actuals (els LLM en concret) sense tecnicismes, de manera molt precisa i apuntant, de passada, algunes sorpreses inesperades en el funcionament (no, no son les al·lucinacions). Big tech transitions are slow (With implications for AI) Segons alguns experts, l’adopció de la AI serà massiva i rapidíssima, amb impactes econòmics i culturals quasi sísmics. Jason Crawford no ho veu així, ho veu més lent, basant-se en anteriors transicions tecnològiques. I el seu argument està ben construït 1. Llegiu-lo. A la inteligencia artificial se le da mal desmentir bulos, pero esta profesora sabe cómo arreglarlo Al·lucinacions, biaixos, mals jocs d’entrenament, llenguatge persuasiu… realment, en el seu afany de donar una resposta, les IAG poden ser molt convincents donades les seves respostes categòriques. I això mateix pot fer que una IA entrenada amb males intencions propagui enganys, generi confusió, serveixi per campanyes malicioses… quina millor manera de combatre una eina que amb la mateixa eina? Si les IA responen a patrons, produiran patrons. I si generen patrons, aquests també seran detectables per altres IA, que d’això en saben molt. Podem pensar que el ritme d’adopció de les tecnologies de la informació és cada vegada més ràpid (pensem en ordinadors, mòbils, la web 2.0, xarxes socials, ara la IA)… però això només és vàlid si ho mirem com tecnologies diferents. Si ho mirem des del punt de vista de l’adopció de la xarxa ( pensant en els dispositius o les aplicacions com versions millorades de la mateixa tecnologia, la xarxa) ja fa temps que estem en això, no? El mateix podria aplicar-se a la IA, en quant a ritme d’adopció, doncs? Veurem. ↩︎ ...

Com que a l’estiu tenim més temps per tot, apunto uns quants enllaços per llegir i veure: “De las naciones a las redes”, de Pere Quintana, Arnau Fuentes, David de Ugarte i Enrique Gómez: de com la xarxa pot canviar els vincles, el sentiment de pertanyença a un grup i, en definitiva, la societat. “La sociedad de control”, de José Alcántara. Arguments raonats per defensar la privacitat i, en definitiva, la llibertat en una societat fàcilment hipercontrolable. ...

Alguns articles interessants que he trobat per la xarxa: HTML 5 is no Flash or Silverlight killer - yet: tindrem algun dia una web lliure d’elements propietaris? Sembla que encara queda un camí llarg. Para blogueros: ¿Twitter o RSS?: Francis Pisani discuteix a Soitu què és millor: la llibertat d’elecció dels RSS o les tendències que marquen facebook o twitter. Can Microsoft’s Bing, or Anyone, Seriously Challenge Google?: Més sobre la guerra de cercadors, o sobre com Microsoft i Google intentent envair els respectius dominis tradicionals.

Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital: eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció? ), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico. ...

Això és el que John Battelle es demana al seu blog. És a dir, els sistemes d’etiquetat com del.icio.us, fins a quin punt poden servir una informació realment relevant per a qui fa la cerca? És més útil l’etiquetat explícit o l’implicit? Els sistemes d’etiquetat actuals es basen totalment en el criteri individual de cada un dels seus usuaris, i, per tant,pot haver-hi tants criteris com usuaris (si no més!). Així, si fem servir l’exemple de que dos usuaris poden etiquetar la mateixa cosa de dos maneres de diferents, com ho faran mil usuaris? i deu mil? Hi haurà deu mil criteris? Quin us pot tenir això? El fet és que l’augment d’usuaris no implica un augment de criteris del mateix ordre, sino que aquests s’agrupen, s’ajunten, i el número d’etiquetes és molt inferior al número d’usuaris que ha etiquetat individualment determinat element. ...