Memoria

Torno en bus d’una caminada llarga per La Segarra, amb les cames cansades i els ulls plens de pedres, conreus, bosquets, aigua i castells. Murs de pedra al llarg de petites valls entre tossals per retenir l’aigua, escadussera allà; camins i viaranys que els connecten, molts oblidats ja de la seva funció inicial, per la mecanització i per la pèrdua de població. Pletes, castells i masos que esquitxen el territori, i que donen forma a una terra viscuda, treballada i cuidada arreu. Un paisatge humà, agrícola i natural creat a base de temps i esforç. ...

La geografia no tiene sentido sin aquellos que la habitan. — Escoltat a un programa de RTVE Cert. Les geografies humanes, els paisatges que creem, no tenen sentit sense qui els habita, qui els ha creat. Sense les persones i sense la seva memòria, es perd el sentit de perquè en algun lloc s’hi conrea una cosa i no una altra, perquè hi ha un castell aquí o una fàbrica allà, perquè un carrer és recte o és tort, o té un nom o un altre, o perquè hi ha un camí o una masia perduda. ...

–Si te llevas un libro a un viaje -le había dicho Mo cuando introdujo el primero en la caja- sucede algo muy extraño: el libro empezará a atesorar tus recuerdos. Más tarde, te bastará con abrirlo para trasladarte al lugar donde lo leíste por vez primera. Y con las primeras palabras recordarás todo: las imágenes, los olores, el helado que te comiste mientras leías… Créeme, los libros son como esas tiras de papel matamoscas. A nada se pegan tan bien los recuerdos como a las páginas impresas. ...