Mitjans

El mitjà es el missatge, deia en McLuhan. I si no l’és, està clar que el condiciona, el dibuixa i el pot arribar a fer seu. I això és el que passa amb els botons, smileys, likes i expressions incomplertes i ràpides d’escriure de mòbils i aplicacions: a banda de perdre’s molts matisos del que volem dir en pro de la rapidesa, tot ho expressem de la mateixa manera, perquè no n’hi ha cap altra de disponible. ...

El canal per on es transmet un missatge el condiciona totalment: no és el mateix un llibre, un diari, la televisió o la ràdio. Cada mitjà té el seu tempus, el seu ritme, les seves possibilitats gràfiques o les seves limitacions temporals o d’espai, i tot això condiciona espectacularment la profunditat del missatge, l’atenció que hi dediquem, la reflexió sobre el mateix o l’abast, l’audiència, fins al punt que pot arribar a variar el significat, donades les lectures que se’n poden fer. De fet, McLuhan ja va dir fa anys que el mitjà és el missatge. ...

La sortida en paper de l’edició local de l’Avui, el Aterrassa+, que també té una edició digital, m’ha fet preguntar-me quins mitjans digitals d’informació té Terrassa. He cercat una mica a la xarxa, i he trobat els següents. Aterrassa+, edició digital del suplement local de Terrassa de l’Avui. Diari de Terrassa, edició digital del diari de Terrassa (en la meva opinió, més que edició digital, plana web amb els titular del diari, i encara gràcies) El Punt, edició Vallès Occidental InfoTerrassa.com, un diari íntegrament digital Edició de Terrassa de e-noticies, el confidencial de política catalana. E-News Terrassa, un diari de la Societat Municipal de Comunicació (Canal Terrassa, NouCinc.Dos Ràdio) Notícies municipals a la plana web de l’Ajuntament Notícies del Terrassa.net, portal adreçat a la ciutadania terrassenca . Només he posat mitjans “generalistes”, també es poden trobar notícies molt més concretes sobre activitats, esports, agendes, temes, institucions o empreses, que s’escapen ja una mica de la intenció d’aquest apunt. ...

En Mor parla d’un article d’opinió sobre Internet aparegut a “La Vanguàrdia”, article que no deixa gaire ben parada la originalitat o la creació a la xarxa, a més d’altres punts tampoc no gaire positius. Mor parla de desinformació o desconeixement, i en Pere parla directament de tecnofobia. Sigui quin sigui el motiu o la intenció, per ser un article d’opinió fa unes asseveracions molt rotundes, sembla més que expliqui una noticia que no pas que expressi una postura. L’autora parla d’una caracterí­stica d’internet com de la “casi total ausencia de control”, i dóna a entendre que això és un problema, doncs no hi ha filtres de la informació. Greu error, aquest. Primer perquè si que hi ha filtres (xarxes de confiança, fòrums on debatre, eines de cerca), només que te’ls has de fabricar tú mateix, no te’ls donen fets, i segon, perquè aquests mateixos filtres que et fabriques a la xarxa també et poden servir fora d’aquest entorn: O potser no sabem quan llegim un diari quina tendència té, quina cadena de televisió o ràdio estem veient o escoltant o quina revista comprem? Potser és que aleshores ens empassem tot el que diuen? No contrastem? Molts si que ho fem, i és una pràctica molt sana per l’intel.lecte, de ben segur. I en quant a que els continguts d’internet són de prestat, és que potser els dels mitjans de comunicació “tradicionals” no ho són, moltes vegades? Agències de noticies, informacions no confirmades, errors en les estimacions, comentaris dels propis redactors o presentadors al mig d’una noticia… Què li va passar, al NY Times, amb el redactor que s’inventava continguts de la guerra d’Irak? Informació contrastada, diem? ...