Què es vol aconseguir amb una vaga general que de sortida ja se sap que no canviarà la postura del govern? Comments: [joan marc]( “jmfons (at) terra.es”) - Jun 3, 2010 Evidenment res de res. No sé, serà l’edat però………cada cop em cauen pitjor els sindicats….. Salut [metal07]( “sergi.zaragoza (at) gmail.com”) - Jun 4, 2010 És més, si suposadament estan tant disconformes amb la situació del país, quin sentit té queixar-se d’aquí a tres mesos ??? Falsedat i aparença per tot arreu. ...
De vegades, un recupera certa dosi d’esperança en la classe política, i sembla que encara queden alguns amb una mica de passió, ganes i certa conciència, com ara Daniel Cohl-Bendit, sobre l’actitud de la Unió Europea davant el problema grec: Via escolar.net, el vídeo ja té algun temps. Segurament ens aniria d’una altra manera si la gent parlés clar i sense embuts, sense por d’enquestes ni de perdre el lloc, sense discursos buits o circunloquis que no arriben enlloc, i mirant no només uns quants aspectes, ans el conjunt de la situació.
Cap partit no em fa el pes, i em plantejo el vot en blanc, a despit de si no beneficia a ningú, o de si perjudica a llistes petites: total, si voto en blanc vol dir que no estic d’acord amb ningú, ni llistes grans ni llistes petites, així que tampoc no hauria de preocupar-me: les seves propostes, el seu discurs, i, sobretot, les seves actituds no em convencen.
Europa ens interessa, i no podem pretendre bastir un espai comú si no ens hi impliquem, d’acord. Però si qui ens ha d’enjogassar son els polítics que plantegen qualsevol elecció en un nosaltres contra ells, en un a-veure-què-treiem-d-Europa, en un anem a Europa (però no estem a Europa, ja?), van mal dades. Anar a votar? Sens dubte. Per qui? Bffff… Comments: pqs - Jun 1, 2009 En aquest sentit, la campanya dels Verds, a França ha estat molt interessant i els resultats molt positius. ...
Arreu del món s’aixequen murs per intentar aturar fluxos de població no desitjats, per separar comunitats: entre la Índia i Bangladesh, a la frontera mèxico-americana, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Cisjordània, entre les dues Corees o d’altres ja caiguts com el de Berlín… Però aquests murs no son més que pegats temporals, solucions momentànies d’estadistes que s’ho miren tot a través d’un mapa, que creuen que es pot dibuixar sobre el terreny una línia tan clara com la d’un mapa. ...
Les conseqüències del pas del tifó per Birmània no han fet més que evidenciar, portar a primera plana la corrupció i el despotisme imperant de fa molt temps en aquell país. A un li agradaria pensar que davant de la injustícia imperant la població s’acabarà aixecant i enderrocant el règim que els oprimeix, i, sent encara més somiador, li agradaria pensar que podria haver-hi una intervenció internacional per enderrocar un règim a totes llums corrupte, que esclavitza tot un país en benefici propi, a uns odiosos dictadors… ...
D’una banda, través de la xarxa es construeix, a poc a poc, una nova societat deslocalitzada, global i oberta. De l’altra, els estats segueixen compartimentant el territori, dividint-lo, separant les seves ciutadanies de les altres per línies invisibles, aplicant un concepte de societat, poble o país propi del segle XIX quan el context està canviant, si no ho ha fet ja. Com apropar el concepte de societat en xarxa als estats territorials? Com adaptar aquestes estructures geo-polítiques als canvis socials que han de venir? ...
Señora Magdalena Álvarez, Oigo en las noticias de la radio que esta tarde usted y el portavoz de ICV-EUiA, Joan Herrera, han tenido un pequeño rifi-rafe en el congreso. Se quejaba Herrera de que los que están partidos y doblados son los usuarios de Cercanías, por ver cuanto empeño se pone en la alta velocidad y cómo se inauguran nuevas líneas, mientras que los problemas en Cercanías se eternizan. Y su respuesta me ha dejado temblando: no se dice partidos ni doblados, se dice partíos y doblaos, que si unos tienen que saber decir Josep-Lluís, los otros bien pueden aprender cómo hablan los andaluces. ...
Sembla llei immutable de la política d’aquest país: quan un partit que ha tingut responsabilitats de govern passa a ser oposició, s’oblida de tot allò que ha fet i critica sense més ni més, fent taula rasa i oblidant que un nou govern no comença de zero: hereda les condicions i la situació del govern anterior. No costa tant recordar-ho i pensar que els ciutadans no son ximples. I no hauria de costar tant fer una oposició constructiva i aportar solucions, en comptes de queixar-nos sense més i proposar accions que, ben mirat, tampoc no son gaire més que paraules, ompliment d’espai als diaris i als noticiaris.
La política de voler tapar-ho tot del PP i la seva manía de no mostrar possibles discrepàncies en el sí del partit em posa nerviós. El seu intent de mostrar una imatge única i donar tots el mateix missatge no és creïble: les maniobres internes i les diferències entre sectors acaben sortint a la llum, així com diferents opinions individuals, discrepants del missatge cridat als quatre vents. Així, aquest intent de mostrar una cara única es transforma en una imatge de monolitisme, les purgues internes i els intents de descrèdit de les veus discordants, els acallaments de desviacions del missatge únic, i els atacs a tots els que no pensen com ells, projecten una ombra de poca transparència i d’absolutisme que no és la millor per un partit que vol arribar al govern. ...