Productivitat

La notícia de que l’autor de Joc de Trons usa un PC aïllat de la xarxa i escriu sobre Wordstar em fa plantejar-me si no tindrem massa ximpleries al cap amb la interactivitat, la multitasca i totes les coses que ens fan ser productius. De fet, no sé si fins i tot la cerca d’un editor de text “zen” (ei, n’hi ha a pantalla completa, amb fons relaxant i musiqueta suau) és una xorrada majúscula de panxacontent. [+]...

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++: Petits canvis d’edició (números, comentaris) Afegides paraules claus en castellà i anglès Adaptació gràfica al tema Twilight L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight). [+]...

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una. Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori ), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode). [+]...

El dia a dia es menja les hores de feina, això és un fet. Lluitar contra això, i contra els costums establerts, les urgències, apagar focs, el telèfon, el correu i algunes distraccions més, pot arribar a consumir un bon tros de temps de la jornada laboral. I és no treballar? No, però la sensació que queda és la de no haver fet res productiu, la de no avançar… i això, amb el temps, desmotiva. [+]...

Fa uns dies parlava de la necessitat d’eliminar distraccions en les interfícies per ajudar a la concentració en les tasques. Un exemple bastant il·lustratiu d’això pot ser la redacció d’un document, o d’un post com aquest: normalment ho fem dins de la interfície del procesador de texts, o del gestor del blog, plè de botons i tasques, i ens preocupem més dels marges i les negretes que no pas del text en sí. [+]...

La multitasca ens goberna. Ens valorem per la capacitat de portar diferents temes i tasques alhora, simultàniament, i ens regim per la velocitat i el canvi entre tasques, entre el control de diferents conjunts d’informació alhora i el pas de l’un a l’altre en un moment. Immediatesa i visió de conjunt, flexibilitat. Sona bé. Però aquesta immediatesa, aquest pas continu d’un tema a un altre amaga o no permet, moltes vegades, una reflexió més tranquil·la, més profunda: no tenim prou temps per valorar tots els pros i contres, perquè ja hi ha un altre tema en cua cridant a la porta, demanant la nostra atenció. [+]...