Outliner, Markdown i fitxers de text

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++: Petits canvis d’edició (números, comentaris) Afegides paraules claus en castellà i anglès Adaptació gràfica al tema Twilight L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight). Aquests dos modes, junt amb la característica d’enllaços clickables del mateix editor em permet tenir un sistema complet d’informació, enllaçat i fàcil de mantenir:...

  13 de maig 2014      1 min      182 paraules

Millorar l'ample de banda i els accessos al Wordpress

Una de les feines de tenir el blog en un hosting propi és que, de tant en tant, cal fer de sysadmin per tenir-ho tot al dia i que els consums de xarxa no es disparin. Fa tres mesos va ser això el que em va passar: va començar a augmentar el consum d’ample de banda, arribant de vegades a la quota que tinc contractada… un desastre! Així que va tocar pujar-se de mànigues i entrar a treballar....

  20 de març 2014      3 min      542 paraules

Un outliner per gestionar tasques

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una. Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode). Després de provar-ne algunes, el que més valoro és: que sigui una eina senzilla ràpida i lleugera (poca càrrega de memòria) facilitat d’instal·lació i gestió que no em tingui lligat per cap format propietari en guardar dades que pugui substituir-lo ràpidament per alguna altra eina que pugui explotar les dades senzillament....

  13 de març 2014      9 min      1847 paraules

L'art de programar

Quan desenvolupem codi moltes vegades ens centrem en cobrir els requeriments que se’ns estan demanant, en el temps requerit. Ens basem en la potència dels ordinadors actuals, en la interconnexió pseudomàgica dels serveis o de terceres funcions que usem com caixes negres, sense saber com funcionen, apliquem patrons i fem proves, i si funciona, voilà, ja està fet i a per les següent coses. Tenim mètriques, proves d’unitat, uat’s, diagrames i casos d’ús per preveure, veure, justificar i informar del que fem i com funciona, tenim tota una metodologia científica i tècnica al nostre abast....

  14 de gen. 2014      2 min      342 paraules

Nou? O millor millor?

Finally, Sophos reported that Microsoft and FBI have taken down over 1400 botnets by disabling the software that creates them. Now, if they can just disable the people who write the software in the first place, the world will be a happier place. Nata’s Corner a la newsletter d’ExpertsExchange de 19 de juny de 2013 Tot i coincidir amb la frase final, no m’acaba de quedar clar si quan parla de la gent que escriu software es refereix als que escriuen codi perquè el teu ordinador quedi zombie dins d’una botnet o als de les companyies (programadors o responsables, tant és) que permeten que això passi…...

  21 de juny 2013      1 min      144 paraules

Qualitat i conservació de les dades

És suficient el tractament i les tècniques de la ciència informàtica per garantir la qualitat i la perdurabilitat de les dades que emmagatzemem? Històricament s’han desenvolupat teories i mecanismes per garantir la certesa i la exactitud de les dades recollides, la no repetició de les mateixes, s’han estudiat les estructures més òptimes d’emmagatzematge per cada cas i la millor manera de reflectir diferents tipus d’informació. Les formes normals de les bases de dades, els arbres B, les bases de dades relacionals o orientades a objectes o les més modernes distribuïdes, l’estudi de les relacions entre les dades, etc....

  18 de juny 2013      5 min      927 paraules

Comunitat i software lliure a les AAPP

Sembla que el nou govern de la Junta de Extremadura no està per mantenir l’herència tecnològica de passades legislatures, basada en la promoció de programari de fonts obertes, si no que pensa més en centrar-se exclusivament en criteris econòmics en buscar proveïdors de programari. És una llàstima que es perdi tot el que s’ha guanyat fins ara usant aquest model: el més evident pot ser el coneixement tecnològic, el programari, la metodologia i la documentació, els productes i la distribució en sí; però també cal valorar, i molt, el treball d’educació que s’ha fet tant en tots els àmbits de govern afectats (administració, educació, sanitat…) com en la pròpia societat del que és el software lliure....

  09 de nov. 2011      5 min      993 paraules