Rfidhttps://www.manelguerra.com/tags/rfid/Contingut recent a Rfid de Manel GuerraHugo -- gohugo.ioca**Llicència CC BY 4.0** <br/>[Privacitat, autoria i base tècnica](/nota/)Tue, 15 Jan 2013 23:34:05 +0000Hipercontrol lliurehttps://www.manelguerra.com/blog/hipercontrol-lliure/Tue, 15 Jan 2013 23:34:05 +0000https://www.manelguerra.com/blog/hipercontrol-lliure/<p><a href="http://12160.info/forum/topics/world-s-first-smart-city-to-be-completed-by-2015-songdo-the"><img loading="lazy" src="http://api.ning.com/files/18I3jWhf4JNjXZD0vUAW7ulIGyBbwGh1gFqIio600Ara0rOWLzD86uGA5Et3zvUbQskFfVe7K5ZCDTF67dSnU-*IV6Y-eGtg/_eyepyra_dees.jpg?width=250" alt="" title="Control" /> </a>De <a href="http://arfues.net/2013/01/14/goofy-el-nou-gran-germa/" title="Goofy, el nou gran germà, per Arnau Fuentes">Goofy hiperinformat</a> a ciutats intel·ligents, precursores de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/HAL_9000" title="HAL 9000, una de les computadores més humanes">HAL 9000</a>, pot no haver-hi tanta distància com sembla. Si el fet que Disney apliqui un sistema de control per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/RFID" title="Què és RFID">RFID</a>, com ens explica n&rsquo;<a href="http://arfues.net" title="And now, bring me that horizon..., blog d'Arnau Fuentes">Arnau</a>, pot no semblar tant innocent ni tant meravellós, <a href="http://breus.wordpress.com/2013/01/14/disney-rfid-ciutats-intel%c2%b7ligents-i-control/" title="Disney, RFID i ciutats intel·ligents, per Pere Quintana">exportar aquests conceptes a un entorn urbà amb sensors arreu</a>, com els que es pretenen en els entorns en les diferents iniciatives de ciutats intel·ligents pot no ser tampoc gaire descabellat. Tot i ser un salt bastant gran, és veritat que una vegada desenvolupada la tecnologia (i ja existeix), és només un problema d&rsquo;escala econòmica, inversió i voluntat política, i el camí que en <a href="http://breus.wordpress.com" title="Només cinc línies, microblog de Pere Quintana">Pere</a> indica perquè arribi a Europa no és tampoc gaire difícil d&rsquo;imaginar: dels parcs a societats fortament controlades però econòmicament desenvolupades, i d&rsquo;allà, a Europa, potser sota l&rsquo;auspici de grans empreses tecnològiques. Aquesta és la cara fosca d&rsquo;una iniciativa, la de les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Smart_city" title="Article a Viquipèdia sobre ciutats intel·ligents (smart cities )">ciutats intel·ligents</a>, que promet molts avantatges, és clar. Però veient el que es pot arribar a saber d&rsquo;un, el rastre digital que deixem arreu només amb el mòbil (recordeu els <a href="http://www.wired.com/gadgetlab/2011/04/iphone-tracks/" title="Iphone i el rastre dels moviments">casos dels mapes dels telèfons</a>), o els seguiments per triangulació que es poden fer dels moviments, els <a href="http://www.pathintelligence.com/video/" title="Rastrejant què fem dins una botiga">sistemes de control d&rsquo;entrada, compra i costums</a> que alguns magatzems ja usen, o fins i tot la <a href="http://www.nytimes.com/2007/07/08/weekinreview/08landler.html?_r=0">constant vigilància en l&rsquo;àmbit públic sota criteris de seguretat</a> donen molt i molt que pensar. I tota la gestió d&rsquo;aquesta informació sobre nosaltres, totes aquestes traces, que estan a un cop de clic, escapen del nostre control: no sabem què saben de nosaltres, i no sabem qui gestiona aquesta informació ni què en fa. Potser no hauriem de tenir accés als codis font dels programes que gestionen aquestes dades, de manera que fossin de domini públic, amb llicències lliures? Iniciatives com les diferents forjes públiques per posar a l&rsquo;abast el codi font de l&rsquo;Administració son molt més importants del que semblen en l&rsquo;àmbit de les llibertats ciutadanes i en el control dels governs per part del públic. Iniciatives com els portals de transparència i l&rsquo;Open Data de les diferents administracions son passos importants en aquest sentit, però que s&rsquo;haurien de complementar també amb l&rsquo;obertura no només de les dades i de com es fa la gestió pública, sinó amb les eines amb què es fa&hellip; Potser hem de tornar a recuperar el vell debat del software obert a l&rsquo;Administració, de nou i com sempre per una qüestió de principis.</p> De Goofy hiperinformat a ciutats intel·ligents, precursores de HAL 9000, pot no haver-hi tanta distància com sembla. Si el fet que Disney apliqui un sistema de control per RFID, com ens explica n’Arnau, pot no semblar tant innocent ni tant meravellós, exportar aquests conceptes a un entorn urbà amb sensors arreu, com els que es pretenen en els entorns en les diferents iniciatives de ciutats intel·ligents pot no ser tampoc gaire descabellat. Tot i ser un salt bastant gran, és veritat que una vegada desenvolupada la tecnologia (i ja existeix), és només un problema d’escala econòmica, inversió i voluntat política, i el camí que en Pere indica perquè arribi a Europa no és tampoc gaire difícil d’imaginar: dels parcs a societats fortament controlades però econòmicament desenvolupades, i d’allà, a Europa, potser sota l’auspici de grans empreses tecnològiques. Aquesta és la cara fosca d’una iniciativa, la de les ciutats intel·ligents, que promet molts avantatges, és clar. Però veient el que es pot arribar a saber d’un, el rastre digital que deixem arreu només amb el mòbil (recordeu els casos dels mapes dels telèfons), o els seguiments per triangulació que es poden fer dels moviments, els sistemes de control d’entrada, compra i costums que alguns magatzems ja usen, o fins i tot la constant vigilància en l’àmbit públic sota criteris de seguretat donen molt i molt que pensar. I tota la gestió d’aquesta informació sobre nosaltres, totes aquestes traces, que estan a un cop de clic, escapen del nostre control: no sabem què saben de nosaltres, i no sabem qui gestiona aquesta informació ni què en fa. Potser no hauriem de tenir accés als codis font dels programes que gestionen aquestes dades, de manera que fossin de domini públic, amb llicències lliures? Iniciatives com les diferents forjes públiques per posar a l’abast el codi font de l’Administració son molt més importants del que semblen en l’àmbit de les llibertats ciutadanes i en el control dels governs per part del públic. Iniciatives com els portals de transparència i l’Open Data de les diferents administracions son passos importants en aquest sentit, però que s’haurien de complementar també amb l’obertura no només de les dades i de com es fa la gestió pública, sinó amb les eines amb què es fa… Potser hem de tornar a recuperar el vell debat del software obert a l’Administració, de nou i com sempre per una qüestió de principis.

Comments:

And now, bring me that horizon… » El estado de la tecnología y la tecnología del estado -

[…] Realment volem viure permanentment controlats? No tot s’hi val en la reducció de gastos. I molt menys quan no sabem quina tecnologia està emprant l’ Estat ni tenim accés a les nostres dades. […]

Quasi un bloc » Blog Archive » Hipercontrol lliure (2): dades i transparència -

[…] Una gestió més transparent de les bases de dades cal més que disposar del codi font dels programes de l’Administració, comenta en Pere via twitter sobre el post anterior. […]

]]>