De Goofy hiperinformat a ciutats intel·ligents, precursores de HAL 9000, pot no haver-hi tanta distància com sembla. Si el fet que Disney apliqui un sistema de control per RFID, com ens explica n’Arnau, pot no semblar tant innocent ni tant meravellós, exportar aquests conceptes a un entorn urbà amb sensors arreu, com els que es pretenen en els entorns en les diferents iniciatives de ciutats intel·ligents pot no ser tampoc gaire descabellat....
Sembla que el nou govern de la Junta de Extremadura no està per mantenir l’herència tecnològica de passades legislatures, basada en la promoció de programari de fonts obertes, si no que pensa més en centrar-se exclusivament en criteris econòmics en buscar proveïdors de programari. És una llàstima que es perdi tot el que s’ha guanyat fins ara usant aquest model: el més evident pot ser el coneixement tecnològic, el programari, la metodologia i la documentació, els productes i la distribució en sí; però també cal valorar, i molt, el treball d’educació que s’ha fet tant en tots els àmbits de govern afectats (administració, educació, sanitat…) com en la pròpia societat del que és el software lliure....
Últimament em demano massa sovint quina és la direcció que està prenent el software lliure, o com a mínim, alguns dels seus projectes més emblemàtics: Ubuntu perd el temps amb l’experiment Unity i la competència al núvol amb Ubuntu One, Gnome multiplica la necessitat de recursos amb Gnome 3, OpenOffice/LibreOffice, i els de Firefox comencen disputes inútils sobre si cal o no el número de versió… Mentrestant, Linux a l’escriptori no arrenca (l’eterna promesa?...
Diu Phil Shapiro que Obama estandaritzarà el software de la Administració Federal a OpenOffice si arriba a la Casa Blanca. Independentment de la veracitat/fiabilitat de l’afirmació, al mateix article Shapiro parla de l’ús del software lliure a Brasil, i de l’avantatge que això li pot suposar: [Brazil] has standardized free software in their schools. That means 100 million students in Brazil will have several years more experience using free software than students in the United States....
Cada vegada és més fàcil comprar-se un ordinador sense Windows preinstal·lat, o bé tornar la llicència si bé preinstal·lat o no s’ha fet servir; ara que els venedors també s’estan posant al dia en assumptes de software lliure, i que els escriptoris com GNOME o KDE estan cada vegada més madurs i presenten rendiments i utilitats que ja les volguessin altres… és suficient tot això perquè arrenqui l’ús massiu tant a casa com a l’oficina del software lliure?...
De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès? Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF....
De la guerra entre Pèrsia i Grècia: D’una banda, des de l’Orient s’acosta una enorme piconadora, una força bruta sotmesa a la disciplina fèrria i al poder despòtic d’un rei-amo, un rei-déu. A l’altra banda, el món grec, anàrquic, ple de desavinences, dividit per conflictes interns, discòrdies civils i ressentiment un món de tribus i cituats independents que ni tan sols formen un sol estat. Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski, Anagrama·Empúries, 2006, pàg....