Second Life? No, gràcies.
No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa. No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons. ...